dimecres, 20 de novembre de 2013

Dijous, 18 de novembre de 2010


Una xica jove, riallera, somrient, una mica escotadeta, d’una bellesa plena, d’aquestes a qui no se li marquen els ossos, arriba al col·legi electoral. D’una taula, agafa una papereta del PSC. La introdueix al sobre. Prem el sobre amb força i els ulls li van d’un cantó a l’altre. Torna a prémer el sobre. Sospira ostentosament. Un home gran que era a punt de votar es gira i se la mira. Mentre s’acosta a l’urna, ja es veu que la xica no les té totes. Agafa el sobre amb totes dues mans. Es venta amb el sobre i es tira la rebequeta enrera. Els de la mesa electoral xerren. La xica s’acosta cap a ells. Es mossega el llavi inferior. Es treu la goma –la que subjecta els cabells- d’una revolada. El president de la mesa tapa el forat de l’urna amb un paper i amb el cap fa que no. Amb la mirada assenyala la companya de taula. “Hola”, diu aquesta última. “Hola”, contesta la xica jove, que li deixa el document d’identitat. La xica jove es torna a ventar. Es posa bé el vestit que porta davall de la rebequeta. Treu una mica la llengua. Quan la dona de la mesa li torna el document d’identitat, la xica jove xiuxiueja les gràcies. La dona de la mesa se la mira entre estranyada i seriosa. La xica jove agafa, altra vegada, el sobre amb les dues mans. Quan l’està a punt d’embotir, s’hi repensa i tira el sobre amunt. Avall, amunt, avall, amunt. La meitat del sobre ja és dins de l’urna, però la xica continua amb el nyigo-nyigo. El president de la mesa mira confós la seva companya de taula. La xica jove esbufega, les parpelles li cauen repetidament, els ulls li donen tantes voltes que sembla que es quedarà guenya. La xica jove tanca el puny. Introdueix el sobre a dins de l’urna. “Mmm!”, exclama. Amb un peu es frega el turmell de l’altra cama. “Uoah!”, i la gent de les altres meses, i els votants, la miren encuriosists. La xica jove mira amunt, se li posen els ulls en blanc, somriu i torna a esbufegar. Dues dones de mitjana edat se la miren i llavors es miren entre elles. Una d’aquestes dues dones mig arronsa les espatlles, com dient “Què hi vols fotre?” La xica jove prem els llavis amb força, de manera que es tornen prims i després s’expandeixen. La càmera la filma des de dalt: hom hi veu molta carn i una espatlla que ha quedat al descobert perquè la rebequeta i la tira del vestit han lliscat avall. La xica jove no sap on mirar. Se n’adona que està muntant un número de cal Déu. S’apuja la tira del vestit i la rebequeta, es tapa una miqueta, s’estarrufa el pentinat, fa “Uf!” i assenteix amb el cap, la qual cosa serveix per acomiadar-se i, potser, per celebrar la feina ben feta. Els de la mesa, al·lucinats, miren com la xica jove se’n va.
Doncs bé, amigues i amics, aquest és el vídeo “Votar és un plaer”, una iniciativa de les Joventuts Socialistes per fer propaganda del seu candidat José Montilla. Sense entrar a valorar l’atractiu sexual que pugui tenir Montilla –sobre gustos no hi ha res escrit-, el muntatge em sembla d’una barroeria i una estupidesa siderals. Ja n’hi ha prou que els votants siguem tractats com si fóssim canalla! És que no saben fer res millor per incentivar el vot? Demostra aquest vídeo que els socialistes pugen torts des de petits? Ni José Zaragoza, anterior cap de campanya dels socialistes, s’hauria atrevit a perpetrar una cosa així. 
D’aquí a mitja hora comença el programa de televisió imprescindible per entendre una campanya electoral d’aquest nivell. D’aquí a mitja hora comença el Polònia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada