divendres, 22 de novembre de 2013

Dilluns, 22 de novembre de 2010

Ahir no vaig seguir el debat electoral entre els candidats amb representació parlamentària. Vaig preferir el viatge de l’Espinàs per l’Alcalatén. Me n’he assabentat avui, que el socialista José Montilla i el convergent Artur Mas es van reptar a un cara a cara, i que hi ha moltes possibilitats que la TV3 el retransmeti. Grata sorpresa! Per fi una cosa que anima, que desperta l’interès per la campanya electoral! He de confessar que, en el passat, no era partidari dels debats cara a cara, perquè creia que lesionaven el pluralisme de casa nostra, però avui el crec necessari perquè, com a mínim, la política recuperi el crèdit perdut.
Hi ha tres partits, però, als quals no interessa que hi hagi debat. I que recorreran a la justicia electoral en cas que el vulguin emetre. El primer és Ciutadans, una colla de friquis que disparen contra quasi tot el que es mou. El segon és el PP, un partit que creu en el manament “Fes el que jo dic, però no el que jo faig” –a Espanya, hi pot haver un debat entre Rajoy i Zapatero, a Catalunya, no es pot tolerar un debat entre Montilla i Mas. I el tercer –sorpresa- és Esquerra Republicana. No ho hagués imaginat mai, que Esquerra actués així. Mai. Quan li convenia, va estar d’acord a participar en un debat sense els partits més petits i extraparlamentaris –Reagrupament i Solidaritat-, i ara que no li convé, es presenta com a víctima dels grossos. Ho han d’estar molt, d’espantats. I desesperats.
Joan Puicercós, candidat dels republicans, ho ha argumentat declarant que no es poden excloure els altres partits del debat, perquè Catalunya, en aquest sentit, és molt plural. I ha aclarit que el bipartidisme “ja no és un model vàlid en la majoria de països europeus i ni tan sols a Gran Bretanya es produeix”. Veig que estudiar Ciències Polítiques li ha servit d’alguna cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada