dilluns, 18 de novembre de 2013

Dimecres, 10 de novembre de 2010

Tinc la cara fresca. Els camals dels pantalons, amplots, voleien com banderes. Les fulles seques corren i s’apiloten on els sembla. Els núvols s’aplanen. Bufa un vent considerable. Llueix un sol calent.
Al Passeig de Misericòrdia, una nena rossa amb jersei-caputxa vermell –porta la caputxa posada- entrepussa i cau llarga com un sac. Plora. Sa padrina la plega. Un home gran passeja dos gossets. Una ambulància trenca carrer de Miami avall. Faig com l’excursió escolar que vaig veure ahir pel mig del Passeig: arrossego els peus per terra i m’obro pas entre les fulles.
Són les deu. El sol batega, espurneja, crepita. El sol no acaba d’alçar el vol. El cel està una mica pàl·lid. El sol i el cel marquen el fred que ha de venir? O simplement són el cel i el sol d’un dia de vent?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada