divendres, 15 de novembre de 2013

Dilluns, 8 de novembre de 2010



Avui, el Ple de l’Ajuntament de Tortosa ha votat en contra de la moció, presentada pel Casal Popular Panxampla, que demanava la retirada del monument franquista del mig de l’Ebre. Convergència i Unió i el Partit Popular han sumat onze vots i el Partit dels Socialistes –faltava la regidora Consol Cordero-, Esquerra i Iniciativa, nou. Alguns dels motius per frenar la moció són: es tracta d’una moció electoralista, que es vota a tres dies de l’inici de la campanya de les eleccions catalanes; hi ha qüestions més importants, per exemple, la lluita contra la crisi econòmica, o el monument forma part de Tortosa i els tortosins, majoritàriament, el volen.
Sí que és una moció electoralista. I què? Que potser els senyors i senyores de Convergència i Unió de Tortosa no han votat mai cap moció electoralista? De debò estan tan lliures de pecat que poden tirar la primera pedra? Aquesta moció es presenta, per part del Casal Panxampla, per condicionar la coalició suposadament nacionalista que encapçala l’alcalde Ferran Bel. I perquè, si no es presentés a tocar de la campanya electoral, la repercussió i el debat serien menors.
És més important la lluita contra la crisi que la lluita per la dignitat i la decència democràtiques? Pesa més la lluita contra la crisi que la lluita contra el feixisme? Sí? O el més important, per sobre de tot, és mantenir el suport dels votants del PP, molts dels quals van fer confiança a Bel en les passades eleccions municipals?
I sí, la majoria dels tortosins volen el monument. O, com a mínim, a la majoria no els molesta. Només cal fixar-se que, de les dues mil signatures –entre elles, la meva- a favor de la retirada, només n’hi ha vuit-centes cinquanta-set de Tortosa. Vuit-centes cinquanta-set d’una població de més de trenta-cinc mil habitants. A Tortosa, el monument de l’àguila feixista, molt més que rebuig, desvetlla indiferència. Hi ha ciutadans a qui, realment, agrada. I n’hi ha que, com la regidora convergent Meritxell Roigé, en voldrien una “reinterpretació” –com si no estigués prou clar, què significa i què significarà sempre. 
Avui s’ha decidit que el monument franquista no es toca. Que així sigui. Però llavors, que no es queixin que Tortosa queda cada cop més aïllada de propis i estranys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada