diumenge, 24 de novembre de 2013

Dimecres, 24 de novembre de 2010


Fa més d’una hora que el sol s’ha post, però encara hi ha lluentor sobre les muntanyes dels Ports. El Jesús Tibau i jo xerrem a peu dret a davant la seu de Doble Columna, a Tortosa, on fa una estona m’ha entrevistat per al programa de televisió “Tens un racó dalt del món”. Parlem de llibres i, sobretot, de política. Ens preguntem quin és el marge real de maniobra dels partits polítics envers el poder financer i ens dolem dels diners que els partits gasten en campanya electoral. Tot i la frescor del capvespre, conversem animadament.
Un cotxe s’atura davant nostre. S’abaixa la finestreta i el conductor pregunta:
-Escolten, vostès són de la campanya electoral?
Aquest paio l’he vist abans. Parlava amb un altre, tots dos també de peu, però a l’altre costat de l’avinguda de Remolins. Ens ha degut sentir parlar de política i ha deduït que érem polítics.
-Escolten, això que es fa domenge, on se fa?
Vol dir les eleccions. Jo pregunto:
-D’on sou?
-Del Rastre[1].
-En una escola, a la Biblioteca… -aventuro.
-Pregunte-ho a l’Ajuntament –per sort, el Jesús sempre té les paraules justes.
El paio arrenca el cotxe i se’n va. Recordo que m’han confós amb moltes persones, a la vida. En un pub de Sant Cugat, entre setmana, a altes hores de la matinada, uns aficionats del Manchester United es pensaven que jo era un seguidor del Bayern de Munic. Al Cogul, a les Garrigues, un diumenge d’abril plujós i fellinià, em van confondre amb l’editor –i a l’editor Jordi Quer, que portava bufandeta i ulleres de John Lennon, amb l’escriptor. I cada Sant Jordi, com que sec a darrera o al costat d’una tauleta on hi ha llibres i roses, la gent em pregunta quant valen els llibres i les roses. Però mai havia passat com un polític en campanya electoral. Deu ser per aquesta planta que tinc, o per la meva xerrera sense aturador, o perquè, al cap i a la fi, jo també sóc un propagandista.


[1] Barri de Tortosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada