dijous, 14 de novembre de 2013

Dijous, 4 de novembre de 2010



He de marxar abans d’hora de la feina. No em trobo bé. Camino a càmera lenta pel carrer. No acabo d’arribar mai. Quan sóc a casa, dic a la Maria Alba que no podré anar a buscar les nenes. Em colgo al llit. Ella s’avia a l’escola, torna amb les nenes i les posa a dormir. La Maria Alba se’n va a treballar.
Al llit, jec arrupidet, amb una manta a sobre. Tinc les cames com si me les haguessin planxat. Estic molt feble, em noto un rau-rau a la panxa. Vaig claret. Porto el camal esquerre dels pantalons del pijama arremangat fins al genoll, i ni força tinc per desarremangar-me’l.
S’aixequen la Joana i l’Aina de no gaire bon humor. L’Aina pregunta on és la mama i la Joana anuncia que ella té mal de cap, i de nas, i de panxa com el papa. Jo els aviso que aquesta tarda no em busquin, sisplau, que els poso els dibuixos animats i que passem la tarda com puguem. Elles no entenen res. Me’n torno cap al catre. Estic de molt mala lluna. 
Durant una llarga estona, bec aigua d’una ampolleta i miro a través de la cortina com es fon prematurament la tarda. Trec forces de flaquesa i m’aixeco del llit. Les noies miren els dibuixos del Marsupilami. Faig una cosa que fa temps que volia fer: estiro un llibre de la lleixa de dalt de tot del moble del menjador i els l’ensenyo. És el còmic El presoner dels 7 Budes, una aventura d’Espirú i Fantàstic, on hi apareix el Marsupilami. Assenyalem les vinyetes on surt l’animal groc i negre, de llarga cua i força terrible. Per la cara que fan, sembla que els agradi. Tant de bo, quan el puguin llegir, en gaudeixin la meitat del que gaudeixo jo ensenyant-los-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada