dimarts, 3 de desembre de 2013

Divendres, 3 de desembre de 2010



Avui hi ha vaga de controladors aeris. A les portes d’un cap de setmana més llarg que de costum –els dies 6 i 8 són festa, i la gent aprofita per marxar de vacances-, els aeroports espanyols estan plens d’avions que no s’envolen i de passatgers que no s’hi poden moure. L’escàndol i la indignació són majúsculs, i les cadenes de televisió atorguen àmplia cobertura a la crisi aeroportuària. S’agraeix, que les televisions prestin aquest servei públic, sobretot en uns temps en què prima l’espectacle fàcil i merdós, però té un parell d’inconvenients. El primer: si t’estàs mirant una estona qualsevol programa que tracta la vaga dels controladors, sembla que et trobis en un bucle. Les imatges i les informacions es repeteixen, una vegada i una altra, i els locutors, que allarguen les frases i les paraules tant com poden, no aporten gairebé res de nou. I el segon: que sembla l’excusa perfecta per no haver de buscar més notícies. Com que la mongetera de la informació ens ha crescut aquí, al costat de casa, collim-la, que hi ha fato! I la resta de les notícies, per als postres. 
És molt discutible, atorgar aquest tracte preferencial a la vaga dels controladors. Pot afectar molts viatjants, i ocasionar seriosos perjudicis econòmics, però… Realment és tan important? Realment interessa tant l’audiència? A un país ensorrat en una crisi econòmica còsmica, amb milions i milions de persones que no treballen, que no poden permetre’s anar de vacances, que en segons quins casos ni moure’s del poble o la ciutat poden, realment li treu la son que hi hagi qui no pot pujar a l’avió?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada