dimecres, 11 de desembre de 2013

Dissabte, 11 de desembre de 2010



Llegeixo “Ho sap tothom, i és profecia”, poema de J.V. Foix inclòs a Nova antologia de la poesia catalana. Com diria el jesuïta Abizanda, estic “gagatibat i esmapegdut”. Foix crea una obra bellíssima, la dota d’un ritme ondulant i atraient, i transmet un missatge molt clar: que a cal fuster hi ha novetat.
Tinc un dubte. Vaig a la llibreria del menjador i en trec Obres poètiques, de J.V. Foix, un altre dels volums heretats del Bosch i la Teresina. Vull comprovar si inclou aquest poema. Vaig a l’índex i sí, hi és. Que estrany. No recordo haver-l’hi llegit. Fullejo el llibre i descobreixo, a la primera pàgina escrita, un punt de llibre de plata. Vaja. No recordo haver-lo llegit perquè no l’he llegit. En el seu dia, hi vaig deixar el punt de llibre perquè el volia llegir, però no el vaig ni començar. Ara hi caic. 
Més d’una vegada he tingut la sensació que els llibres em parlaven, que em feien preguntes, que volien dialogar amb mi, que m’aconsellaven que llegís altres llibres. Avui, però, ha estat diferent. Avui m’ha semblat que un llibre em parlava a través d’un altre llibre, que em deia vine, treu-me, obre’m, llegeix-me, home, que em tens tan oblidat com aquest punt de llibre de plata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada