Dilluns, 6 de desembre de 2010

Visitem el mercadet del Mercadal. L’Aina i la Joana s’encanten amb els pessebres, els tions, els arbres i els ornaments de Nadal. Obren un pam de boca quan descobreixen les joguines de fusta, pintades de colors llampants, les quals reprodueixen locomotores o atraccions de fira amb cavallets. I són atretes, un any més, per l’imant que representa la parada de Cal Sendra, una bungalou de fusta mig botiga mig granja d’aviram. En un raconet del bungalou, hi ha l’atracció principal de la plaça: una incubadora a dins de la qual els pollets trenquen les closques dels ous i en surten fent tentines. La canallada, que s’amorra al reixat, no se’n sap avenir. 

Al cel del Mercadal, hi ha una rodona blanca que es vol pondre. Al terra del Mercadal, les lloses encara estan mullades. La gent, no massa, passeja pel mig de la plaça. Observo que la majoria porta abrics foscos. La tarda és fosca, els abrics també… Me n’aniria a dormir sense sopar. Què costaria vestir amb peces de colors clars, vius? No gastaríem més bon humor? No seríem una mica millors? És possible, una altra roba d’hivern?