Dimecres, 23 de juny de 2010

Jordi Agràs, el president del Centre de Lectura, ha de col·locar la torxa de cap per avall perquè sembla a punt d’apagar-se. Pateixo pel Patronat Sardanista de Reus, que ha fet anar a buscar la flama fins al Canigó. Però el patiment dura poc, perquè el foc agafa amb vivesa i perquè em fixo que allà dalt, a l’escenari, hi ha un peveter negre al capdamunt del qual balla una altra flama.

La foguera crema decidida i vertical. Hi ajuda la disposició, igualment vertical, de nombrosos palets de fusta ressecs. El triangle de foc és mandarina a l’interior, maduixa a l’entorn. Les flames es reflecteixen en una finestra de la planta baixa de l’Ajuntament. A mesura que el cel s’enfosqueix, la foguera adquireix més presència.

Vola una paia borratxa, esclata un tro, petarrelleja una traca. Els més petits tallen el vespre amb la llum de les bengales, o llencen cebetes que fan un paf tímid i discret, o encenen artefactes que alliberen fums de colors. Se sent un pum-pum que ve del carrer de Monterols. Són els tambors que anuncien l’entrada, al cap de poc, dels Diables, els Dracs, la Cabra gran i la petita. A la plaça del Mercadal els espera la Víbria, una bèstia verda, alada, recoberta d’escates, amb el coll arquejat, banyuda i amb cara de mala llet. Aviat començarà el correfoc. 

La Cabra gran, allargassada com és, fa com si cavalqués sobre una onada d’espurnes. La petita li va al darrere, delerosa per aprendre. Els Diables fan nevar foc sobre les lloses del Mercadal. Els Dracs despleguen cortinatges roents. I la Víbria emergeix d’un llac de foc, talment el monstre del Llac Ness.