El Mercadal queda mig a
les fosques. L’alcalde, Lluís Miquel Pérez, surt al balcó de l’Ajuntament.
Xiuladissa, cridòria i gesticulacions ufanoses. L’alcalde, que ha de posar bona
cara a les maltempsades que pugen de la plaça, branda el mocadoret uns segons i
el deixa caure. La Tronada pot començar.
A diferència de la Tronada de Sant Joan, que entrava per les orelles i
el nas, aquesta entra pels ulls. La nit contribueix a remarcar el groc, el roig
i el taronja de les explosions, a diluir-ne el fum. La nit també serveix per
emmarcar el castell de focs posterior a la Tronada. Jo no volia quedar-m’hi,
però la meva passió per la pirotècnia ha vençut el mal de peus. Estic una bona
estona mirant amunt, amb les mans a la cintura i la panxa bombada. Quan acaba
l’espectacle, encenc un cigarret i emprenc el camí que em porta al carrer de
les Carnisseries Velles. Uns jovenots hi enceten la cantarella:
“In-In-de-In-de-pen-dèn-ci-a!” No sé perquè, però intueixo quelcom estrany. Les
veus dels joves no només traspuen reivindicació, hi ha alguna cosa més. Quan
arribi a casa i escolti les notícies, ho entendré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada