divendres, 28 de juny de 2013

Dilluns, 28 de juny de 2010


El Mercadal queda mig a les fosques. L’alcalde, Lluís Miquel Pérez, surt al balcó de l’Ajuntament. Xiuladissa, cridòria i gesticulacions ufanoses. L’alcalde, que ha de posar bona cara a les maltempsades que pugen de la plaça, branda el mocadoret uns segons i el deixa caure. La Tronada pot començar. 
A diferència de la Tronada de Sant Joan, que entrava per les orelles i el nas, aquesta entra pels ulls. La nit contribueix a remarcar el groc, el roig i el taronja de les explosions, a diluir-ne el fum. La nit també serveix per emmarcar el castell de focs posterior a la Tronada. Jo no volia quedar-m’hi, però la meva passió per la pirotècnia ha vençut el mal de peus. Estic una bona estona mirant amunt, amb les mans a la cintura i la panxa bombada. Quan acaba l’espectacle, encenc un cigarret i emprenc el camí que em porta al carrer de les Carnisseries Velles. Uns jovenots hi enceten la cantarella: “In-In-de-In-de-pen-dèn-ci-a!” No sé perquè, però intueixo quelcom estrany. Les veus dels joves no només traspuen reivindicació, hi ha alguna cosa més. Quan arribi a casa i escolti les notícies, ho entendré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada