dissabte, 29 de juny de 2013

Dimarts, Sant Pere


No m’havia cansat mai tant en una festa major. I això que, fins no fa gaires anys, havia comès veritables excessos. Però abans em recuperava amb més facilitat, ja fos dormint com una marmota o bé enganyant l’aixafament amb begudes espirituoses. Ara no és així, perquè la Joana i l’Aina marquen els horaris i exigeixen, quan som al Mercadal, que les pugi al braç o a les espatlles perquè volen veure el seguici festiu. A sobre, tota ingestió d’alcohol queda limitada a dues o tres canyes en vas de plàstic.
Les dues últimes Tronades han estat marcades per la calor. La del migdia, per un sol que inundava quasi tota la plaça, i la del vespre, per l’escalfament que ha provocat la retallada de l’Estatut d’Autonomia per part del Tribunal Constitucional. Tot just acabar la quarta Tronada, han tornat a ressonar els càntics d’“In-In-de-In-de-pen-dèn-ci-a!”, aquesta vegada acompanyats de nombroses banderes estelades –una de les quals, gegant, només es podia veure íntegrament des de dalt- i d’una pancarta on deia “Cap Estatut ens farà lliures”. He sentit una dona que exclamava, no sé si sorpresa, incòmoda, disgustada o temerosa: “Independentistas!” Un o dos minuts després, la plaça ha romput en un aplaudiment general, el qual ha clos la reivindicació. Jo i molts hem aplaudit en senyal d’agraïment, però altres potser ho han fet per fer-los callar. 
Abans de marxar, m’he fixat en un parell que escoltaven la ràdio amb auriculars. Espanya jugava amb Alemanya la semifinal del Mundial de futbol de Sud-Àfrica. M’ha vingut al cap un altre dia de Sant Pere, aquest de fa dos anys, quan la selecció espanyola va guanyar –curiosament contra l’alemanya- la final de l’Eurocopa de futbol. Llavors n’hi va haver que també van brandar banderes catalanes, les que penjaven dels fanals de la plaça de Prim. Va ser just abans de cremar-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada