No m’havia cansat mai
tant en una festa major. I això que, fins no fa gaires anys, havia comès
veritables excessos. Però abans em recuperava amb més facilitat, ja fos dormint
com una marmota o bé enganyant l’aixafament amb begudes espirituoses. Ara no és
així, perquè la Joana i l’Aina marquen els horaris i exigeixen, quan som al
Mercadal, que les pugi al braç o a les espatlles perquè volen veure el seguici festiu.
A sobre, tota ingestió d’alcohol queda limitada a dues o tres canyes en vas de
plàstic.
Les dues últimes
Tronades han estat marcades per la calor. La del migdia, per un sol que
inundava quasi tota la plaça, i la del vespre, per l’escalfament que ha provocat
la retallada de l’Estatut d’Autonomia per part del Tribunal Constitucional. Tot
just acabar la quarta Tronada, han tornat a ressonar els càntics
d’“In-In-de-In-de-pen-dèn-ci-a!”, aquesta vegada acompanyats de nombroses
banderes estelades –una de les quals, gegant, només es podia veure íntegrament
des de dalt- i d’una pancarta on deia “Cap Estatut ens farà lliures”. He sentit
una dona que exclamava, no sé si sorpresa, incòmoda, disgustada o temerosa:
“Independentistas!” Un o dos minuts després, la plaça ha romput en un
aplaudiment general, el qual ha clos la reivindicació. Jo
i molts hem aplaudit en senyal d’agraïment, però altres potser ho han fet per
fer-los callar.
Abans de marxar, m’he fixat en un parell que escoltaven la ràdio amb
auriculars. Espanya jugava amb Alemanya la semifinal del Mundial de futbol de
Sud-Àfrica. M’ha vingut al cap un altre dia de Sant Pere, aquest de fa dos
anys, quan la selecció espanyola va guanyar –curiosament contra l’alemanya- la
final de l’Eurocopa de futbol. Llavors n’hi va haver que també van brandar
banderes catalanes, les que penjaven dels fanals de la plaça de Prim. Va ser
just abans de cremar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada