divendres, 21 de juny de 2013

Dilluns, 21 de juny de 2010


Un quart de dotze. Surto a estirar les cames. Els alts plataners del Passeig de Misericòrdia m’ombregen el camí. A terra veig branquetes i les típiques boletes dels plataners, que han caigut perquè aquest cap de setmana ha fet vent. M’assec en un banc, des d’on contemplo la simètrica façana del santuari de Misericòrdia. El cel té un blau amable i vivaç. No té aquell blau encès, pertorbador; ni tampoc aquell altre descolorit i lànguid. El cel d’avui està al punt.
Aquestes estones em salven la vida. Quantes vegades no he renascut fent aquest mateix camí! Quants cops, asseient-me en un banc a llegir, o llegint mentres camino, no m’he redimit! Si no fos per aquestes passejades, la feina de l’oficina m’hauria tombat. 
El sol pica poc. Corre un airet agradable. Tant de bo el temps aguanti així de valents dies, perquè acabem d'entrar a l'estiu.

3 comentaris: