Arriba al Mercadal el seguici petit. La Joana i sa
mare reculen fins al carrer de les Galanes. L’Aina i jo no ens movem, perquè
volem veure els Diables petits. I vaja si els veiem: quan són a la nostra
endreçària, engeguen altra volta la maquinària del foc. Em poso de cul i em duc
l’Aina al pit. Noto quatre fibladetes a l’esquena i he de saltar la tanca, no
gaire alta, que delimita el recinte central de la plaça. Penso que els Diables
poden ser petits, però les espurnes i la meva badoqueria són les de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada