Poques
coses hi ha a Catalunya més políticament correctes que atacar el Partit
Popular. Jo mateix, quan he escrit contra les agressives i nefastes polítiques
dels governs d’Aznar, he rebut més adhesions que no pas quan he escrit sobre
qualsevol altre tema. I això és una cosa que no m’acaba de fer el pes. Tot i
que no coincideixo en gairebé res amb la ideologia pepera, no m’agrada aquest acorralament –a vegades agressiu i
nefast- tan gran en contra del que pensa diferent. Sóc una mica advocat del
diable, procuro pensar perquè aquella persona, que no pensa com jo, pensa el
que pensa. I m’agrada que s’expliqui, que exposi les seues raons, encara que no
m’hagi de convèncer.
A vegades tinc la impressió que aquest lloc comú ve del fet que tots, en major
o menor mesura, volem tenir la raó, i ens molesta que es diguin coses tan
allunyades de les pròpies idees. Però no es tracta tant de tenir la raó, sinó
de tenir un mínim respecte per la raó de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada