Obro la
finestra de la cuina, trec mig cos a fora i encenc el cigarret. El fum es
descabdella i dibuixa ondulacions, espirals. El cel està gris, tapadot. El sol
treu el nas quan pot. Ja ha passat la festa major i sembla que l’estiu estigui
sentenciat. Almenys això pensàvem de jovencells la Maria Alba i jo, quan encara
no ens coneíxiem: que després de l’esclat de la festa grossa, tot era costa
avall fins a la tardor. Tardes curtes, mànigues llargues, ensopiment i
lentitud.
Avui, però, sé que l’estiu no s’ha de matar tan aviat, perquè pot
allargar fins ben entrat l’octubre. Avui sé que aquests dies s’han d’esprémer,
s’han de viure intensament, perquè dies més curts i més foscos han de venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada