Visitem el mercadet del
Mercadal. L’Aina i la Joana s’encanten amb els pessebres, els tions, els arbres
i els ornaments de Nadal. Obren un pam de boca quan descobreixen les joguines
de fusta, pintades de colors llampants, les quals reprodueixen locomotores o
atraccions de fira amb cavallets. I són atretes, un any més, per l’imant que
representa la parada de Cal Sendra, una bungalou de fusta mig botiga mig granja
d’aviram. En un raconet del bungalou, hi ha l’atracció principal de la plaça:
una incubadora a dins de la qual els pollets trenquen les closques dels ous i
en surten fent tentines. La canallada, que s’amorra al reixat, no se’n sap
avenir.
Al cel del Mercadal, hi ha una rodona blanca que es vol pondre. Al terra
del Mercadal, les lloses encara estan mullades. La gent, no massa, passeja pel
mig de la plaça. Observo que la majoria porta abrics foscos. La tarda és fosca,
els abrics també… Me n’aniria a dormir sense sopar. Què costaria vestir amb
peces de colors clars, vius? No gastaríem més bon humor? No seríem una mica
millors? És possible, una altra roba d’hivern?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada