dimecres, 25 de desembre del 2013

Dilluns, 20 de desembre de 2010


A l’otegé, de bon de matí, descobreixo tres estufes: dues a la banda del SOC i l’altra a Prestacions. Dic a l’Àngels i l’Araceli que en són molt, de fredoliques. Elles em responen que es nota, que no vaig venir el dijous i el divendres. Sinó, sabria què hi fan, aquí, aquestes estufes.

La setmana passada, dimecres, ja vaig notar una mica de frescor. Una estona, fins i tot, vaig haver de treballar amb la jaqueta posada. A fora feia més fred i a dins l’aire calent bufava escanyat. Doncs bé, l’endemà va ser un dia especialment fred. La Maria Alba em va dir que, quan portava les nenes a l’escola, el termòmetre del cotxe s’havia desplomat fins als zero graus. Aquí a l’oficina, la temperatura era de setze graus. Insuportable. Tots, usuaris i treballadors, amb abrics i bufandes. La Lorena picava les tecles de l’ordinador amb guants. El divendres van arribar les estufes i mig arreglat. Mig apedaçat.
Aquesta oficina és el mirall d’un país, d’un temps. Tot el que es veu aquí dins és un reflex del que passa a fora.

2 comentaris:

  1. Potser tota oficina amb una quantitat mitjaneta de persones treballant-hi (posem de vint cap amunt) n'és un, de mirall de la vida en general, però cal convenir que una otegé és un mirall especialment privilegiat, especialment revelador, ja que pel seu davant desfilen una inacabable filera de vides que s'hi deixen entre les quatre parets (és un dir) unes bones estones, més llargues que curtes per mala sort, a una oficina massificada com l'OTG de Reus.
    Gràcies per acompanyar-nos durants uns mesos per aquests reflexos en el mirall, i per deixar -com molt bé diu la Judit Pujadó més avall- que les teves dèries i rumiades s'hi hagin trasparentat en alguns dels replecs de la seva neta i endreçada superfície.

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu, Eduard per llegir-me i compartir les teues reflexions!

    ResponElimina