Ni el solstici, ni la
calor, ni la Festa Major de Reus, ni les vacances escolars m’han fet sentir
l’estiu com el sopar d’avui. Perquè la truita de patata, carbassó i ceba m’ha
retornat als estius de la meva infantesa i adolescència a Sarroca. Llavors, era
possible que sopéssim truita tres o quatre dies a la setmana. Clar, a tal
acumulació d’albergínies, carbassons i pebrots verds i vermells se li havia de
donar sortida d’alguna manera! Per tant, un dia tocava truita de carbassó; un
altre d’albergínia i pebrot vermell, un altre de carbassó, albergínia, pebrot
roig i verd… Tot ben acompanyat amb llesques de pa amb tomata amb un toll d’oli
a sobre.
A vegades, deia a ma mare que trobava pesat menjar quasi cada dia el
mateix. Però ara sé que no era –no és- el mateix una truita de carbassó i ceba
que una de carbassó, patata i ceba. Ara sé que la bona cuina és la cuina
senzilla, la que fa servir productes de temporada i proximitat. Tant de bo, amb
tot el que sé ara, pogués tornar vint anys enrere i homenatjar aquelles
truites! Les coses, no s’acostumen a valorar fins que s’han paït.
quanta raó! i quantes vegades m'he queixat de menjar truites gairebé cada dia per sopar!! i com les trobo a faltar ara!!!! ;)
ResponEliminaJo també, Nyonya, jo també...
ResponElimina