tag:blogger.com,1999:blog-90681548872128519592024-03-13T13:02:00.347-07:00Primer dietari entre solsticisL’any 2010 vaig escriure un dietari. Del 21 de juny al 21 de desembre, del solstici d’estiu al d’hivern, vaig anotar tot el que veia, llegia, pensava, sentia... Aquest bloc n’és el resultat.Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.comBlogger186125tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-61191759417516145742013-12-25T16:04:00.001-08:002013-12-25T16:10:34.633-08:00Epíleg, per Judit Pujadó<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtRNvXXn98Bo_pm_gi3MCc88bunHC0e09MA-WfKKYYeN8HLDQZmNZ8Tk4l_rC-e7tP4F-K212SDEE2x8tIbn07-E2pBFLW_Psc3I7cf-wJ4EfxdENPLdy0XwJDNDLu6xwU1TfoWCRvYwpF/s1600/imagesCAZ9369A.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtRNvXXn98Bo_pm_gi3MCc88bunHC0e09MA-WfKKYYeN8HLDQZmNZ8Tk4l_rC-e7tP4F-K212SDEE2x8tIbn07-E2pBFLW_Psc3I7cf-wJ4EfxdENPLdy0XwJDNDLu6xwU1TfoWCRvYwpF/s200/imagesCAZ9369A.jpg" width="200" /></a></div>
Darrera d’algú que escriu hi ha moltes motivacions. Hi deu haver, segurament, tantes causes com persones i fins i tot es barregen els perquès dins de cadascun de nosaltres i en diferents moments de la nostra vida. Els motius, per descomptat, no són excloents. Hi ha qui escriu per vanitat, per la possibilitat d’assolir un èxit més imaginari que real. Hi ha qui escriu perquè pensa que això el farà diferent dels altres. Hi ha qui escriu per la fal•lera de construir històries i pel repte de bastir el canemàs d’unes vides inventades. Hi ha qui escriu per preservar móns que desapareixen, móns de vegades tan petits -o tan grans- com una infància. Hi ha qui escriu com una forma de teràpia. Hi ha qui, escrivint, pensa que vencerà el temps. Hi ha qui escriu per impressionar els col•legues i que els col•legues li reconeguin el mèrit. Hi ha qui escriu per ell mateix i es preocupa relativament pel suposat lector que potser algun dia tindrà. Hi ha qui escriu perquè s’ho passa bé, millor que fent qualsevol altra cosa. Hi ha qui escriu per espantar la bafarada del tedi i de l’avorriment. Hi ha qui escriu com una forma de denúncia, per mostrar el pes de la història damunt les espatlles de la pobra humanitat. O per denunciar el pes de la humanitat damunt les espatlles dels pobres individus. <br />
També llegim per diferents motius. Hi ha lectors que es volen distreure, que es volen evadir o divertir-se. La lectura és la possibilitat de fer-ho en solitari, sempre i arreu. Un lector difícilment serà algú que s’avorreix. N’hi ha que volen que els enganyin i devoren amb veneració trames impossibles. N’hi ha que esperen revelacions artístiques, de les que eleven l’ànima. Hi ha qui llegeix per entrar en comunió amb l’enginy i amb la intel•ligència de qui escriu, com si autor i lector segellessin un pacte, eludint el temps i la distància que els separa. Hi ha qui llegeix per entendre els replecs inacabables de la condició humana. Hi ha qui llegeix per aprendre i, quan topa amb una gran obra, se sent més viu. <br />
Al capdavall darrera d’algú que escriu i darrera d’algú que llegeix hi sol haver una il•lusió, fins i tot una passió. No penso que hi hagi gaire res més important a la vida que tenir il•lusions, que conservar passions. Ignasi Revés ha dedicat un moment de cada dia de la seva vida durant mig any a observar i a reflexionar. De vegades ha mirat enfora: els paisatges, els amics, els àpats, els llibres, els documentals. De vegades ha mirat endins i ens reporta les manies, les dèries i els capricis que el construeixen.<br />
Si exceptuem aquells que volen ser enganyats, els altres lectors apreciem que les lectures destil•lin veritat, sinceritat, que traspuïn vida, que és com ens hi podem arrapar i com ens poden acompanyar els escrits dels altres. En aquest Dietari del Solstici, Revés ens convida a caminar pels dies que ell va viure entre els solstici d’estiu i el d’hivern del 2010. Podrem recordar esdeveniments i confrontar les seves reflexions amb les nostres. Ens podem deixar convidar, per exemple, a conèixer noves lectures o a veure documentals, com el que explica la història de com Aleksandr Soljenitsin va escriure Arxipèlag Gulag en aquella URSS tampoc no tan llunyana. Jo ho acabo de fer i em sento, com l’Ignasi, sotraguejada. <br />
Un dietari no deixa de ser una invitació constant, no només a la lectura, sinó a tots els estímuls que ens sorprenen el viure. Com que sabem que tindrem penjats a internet i per sempre –un sempre virtual, tot s’ha de dir- les entrades diàries, hi podem tornar sempre que vulguem, llegir-los en ordre o en desordre, al nostre lliure albir, que és el que jo també els convido a fer.<br />
Judit Pujadó</div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-5356209287849046472013-12-25T16:02:00.001-08:002013-12-25T16:02:25.754-08:00Dimarts, 21 de desembre de 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQV_rlIBCceP8DOqRIqTd8cspS3V_zVcwf6N7YiiYKMlIOjkWbV7KmeWB2zVgOO3HhVYnBbDnYJFr-txB9X9tUB85qFl8M-UmUw4Fkb4ilgY6ZGjyrrCLjTJ5dwvD4i3st9ZgZAdxbM7Bz/s1600/imagesCAZUWWUL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQV_rlIBCceP8DOqRIqTd8cspS3V_zVcwf6N7YiiYKMlIOjkWbV7KmeWB2zVgOO3HhVYnBbDnYJFr-txB9X9tUB85qFl8M-UmUw4Fkb4ilgY6ZGjyrrCLjTJ5dwvD4i3st9ZgZAdxbM7Bz/s1600/imagesCAZUWWUL.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ni
fet expressament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Al
matí, caminant pel passeig de Misericòrdia, de poc em servia el paraigua: la
pluja queia d’esquitllèbit i em xopava el pit. A la tarda, quan he anat a
buscar les nenes, he hagut de carregar una bossada –demà acaben les classes, i
avui ha començat l’operació d’evacuació de material- perquè elles poguessin
subjectar els paraigües amb les dues mans. A sobre, hem hagut de vigilar de no
ficar la pota –literalment- als tolls que converteixen el descampat-pàrquing de
l’Escola Els Ganxets en un fangar. Ara, a un quart de dotze de la nit, a la
Rambla Nova de Tarragona, brilla la lluna plena i majestuosa. Queden quatre
núvols esgarriats, escanyolits.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Ni
fet expressament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Un
camió d’escombraries dóna la volta a la plaça de la Imperial Tàrraco. Un altre
baixa de la Rambla Nova. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: EN-US;">Jo
tiro amunt. </span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Saludo el monument als castellers. A la font
del centenari de la Rambla, l’aigua vessa lenta i endreçada. A mà esquerra, dos
operaris netegen una caseta de l’ONCE. Un dels operaris encén un cigar
esmitjanat. Més endavant, trobo un gran arbre de Nadal, guarnit amb llums
blanques i blaves, verdes i roges. Els arbres de banda i banda de la Rambla
també estan il·luminats: les branques que ixen dels troncs estan mallades de
llums blanquinosos. Les llums es reflecteixen a les rajoles molles.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">A
aquesta hora, encara volta gent. Veig una dona que porta una bossa grossa a la
mà esquerra i un paraigua plegat a la mà dreta. Fa servir el paraigua de bastó,
perquè aquesta Rambla que du a la mar té la particularitat que fa pujada. Passo
entremig de les parades de la Fira d‘Artesania. Un vigilant de seguretat fa la
ronda. Al capdamunt de la Rambla, d’uns fanals pengen unes banderoles on
llegeixo: “Tarragona s’encén per a tu”. Ara això es pot dir, però si li ho
proposen fa dos mil anys a Neró, s’ho pren al peu de la lletra.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">M’aferro a la barana del Balcó del Mediterrani. Una
vintena de metres més avall, hi ha la via del tren i les ones que escumegen a
la platja. Al fons, tres vaixells que suren en la foscor mediterrània. Més al
fons, la tènue línia de l’horitzó. A dalt, una llumeta que es passeja, que bé
podria ser un avió o un helicòpter. A la dreta, a prop de l’estació de tren,
unes grues que giren. I aquí, on sóc jo, un paio que prendrà apunts fins que
arribi l’hivern.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-31599286825530337332013-12-25T15:57:00.000-08:002013-12-25T15:57:31.315-08:00Dilluns, 20 de desembre de 2010<br />
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0MmHQdLXQMJK42ztMaAOdKHG0p5nJShIyA3KOfQ577nIsmWbaAllDcn2eBYmJlTHTBUf5qhpxOymBQ3iz11I7NokPXmzarpmCJFOzfAIlG5IbC548UVcuBln_hTCrxrz_SBzxhpi-XqCR/s1600/imagesCAOVVGYO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0MmHQdLXQMJK42ztMaAOdKHG0p5nJShIyA3KOfQ577nIsmWbaAllDcn2eBYmJlTHTBUf5qhpxOymBQ3iz11I7NokPXmzarpmCJFOzfAIlG5IbC548UVcuBln_hTCrxrz_SBzxhpi-XqCR/s200/imagesCAOVVGYO.jpg" width="200" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">A
l’otegé, de bon de matí, descobreixo tres estufes: dues a la banda del SOC i
l’altra a Prestacions. Dic a l’Àngels i l’Araceli que en són molt, de
fredoliques. Elles em responen que es nota, que no vaig venir el dijous i el
divendres. Sinó, sabria què hi fan, aquí, aquestes estufes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">La
setmana passada, dimecres, ja vaig notar una mica de frescor. Una estona, fins
i tot, vaig haver de treballar amb la jaqueta posada. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: EN-US;">A fora feia més fred i a dins l’aire calent bufava
escanyat. </span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Doncs bé, l’endemà va ser un dia
especialment fred. La Maria Alba em va dir que, quan portava les nenes a
l’escola, el termòmetre del cotxe s’havia desplomat fins als zero graus. Aquí a
l’oficina, la temperatura era de setze graus. Insuportable. Tots, usuaris i
treballadors, amb abrics i bufandes. La Lorena picava les tecles de l’ordinador
amb guants. El divendres van arribar les estufes i mig arreglat. Mig apedaçat.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Aquesta oficina és el mirall d’un país, d’un temps.
Tot el que es veu aquí dins és un reflex del que passa a fora.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-28988102352164546932013-12-25T15:52:00.000-08:002013-12-25T15:52:28.551-08:00Diumenge, 19 de desembre de 2010<br />
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBAJtcWF0ien60KzQHWRwOLHtLbnQ6NPQM-WGw2KgaxfOQwNaqX05o1BVyAQ-oNycK3-2g478eFwu-nwc7YmLejHPdvwdYu4vqduNhS0prjBPPIoeqYzLignuBO4LsVQTUphreUIQbgrAW/s1600/imagesCAFCCEXW.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="99" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBAJtcWF0ien60KzQHWRwOLHtLbnQ6NPQM-WGw2KgaxfOQwNaqX05o1BVyAQ-oNycK3-2g478eFwu-nwc7YmLejHPdvwdYu4vqduNhS0prjBPPIoeqYzLignuBO4LsVQTUphreUIQbgrAW/s200/imagesCAFCCEXW.jpg" width="200" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Un
guàrdia urbà m’atura a la rotonda del tanatori. He de cedir el pas a una
ambulància que ve del carrer de Cambrils i enfila l’autovia de Bellisens. Jo
encara no ho sé, però avui ha començat el trasllat de pacients de l’hospital
vell a l’hospital nou. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Aparco.
Sortim tots quatre del cotxe. Traiem les dues bicicletes de rodetes del
maleter. La Joana i l’Aina hi pugen. Entrem al parc de Mas Iglesias.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6e7hNecqDlnS5B9F78m9zHqex934sG0hVSXNsyttOfzZfu7ikQ_-xr4WoMoLGogREOdYdQdoK-DWIknrUXou6NdFB05KG380DuNQ3YFi7UlVdNwdXgvgS6j__TWktJWMbAiAIND9SK_S/s1600/imagesCAR3LL8K.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6e7hNecqDlnS5B9F78m9zHqex934sG0hVSXNsyttOfzZfu7ikQ_-xr4WoMoLGogREOdYdQdoK-DWIknrUXou6NdFB05KG380DuNQ3YFi7UlVdNwdXgvgS6j__TWktJWMbAiAIND9SK_S/s200/imagesCAR3LL8K.jpg" width="200" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">La
tardor tardana ens regala un dia preciós. El cel és claret, els núvols fins estrips
de cotó fluix i el sol escalfa el clatell. Es respira una humitat de roba neta,
perfumada, acabada d’estendre. A davant de Mas Iglesias celebren la festa
nadalenca de l’associació de veïns del barri: cucanyes, manualitats, paradetes
on es poden comprar productes diversos, un pallasso que infla globus, un tronc
de Nadal que camina i un altre, més gros, que la canalla fa cagar a dalt d’un
escenari. Saludo el Jordi Balust, amb qui vaig treballar al Centre de Seguretat
i Salut Laboral, a Tarragona. Pregunto al Jordi, que és el president veïnal, si
es pot entrar a Mas Iglesias. Diu que sí, que hi ha una exposició de parelles
de cinema.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV4j604bBNQUQ6xeompH7IEy5_SU4DdotFCL-pSxBMXaYZN5Qtifn2s6MeYTrnRdUWi5c4bYvUq8zJqsRj3q-2C4lRWVYLqW8bYJKRr6ih2tlOGyyZpJUWBYyzBJG79WczTJ4DM4ITdYU6/s1600/imagesCAXUCEYW.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV4j604bBNQUQ6xeompH7IEy5_SU4DdotFCL-pSxBMXaYZN5Qtifn2s6MeYTrnRdUWi5c4bYvUq8zJqsRj3q-2C4lRWVYLqW8bYJKRr6ih2tlOGyyZpJUWBYyzBJG79WczTJ4DM4ITdYU6/s200/imagesCAXUCEYW.jpg" width="200" /></a></div>
<span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: EN-US;">Rodolfo Valentino i Agnes Ayres a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The son of the Sheik</i>; John Gilbert i Lillian Gish a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Bohème</i>; May Irwin i John Rice a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The kiss</i>; Paul Newman i Piper Laurie a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The hustler</i>; Charlton Heston i Janet
Leigh a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Touch of evil</i>; Grace Kelly i
Cary Grant a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">To catch a thief</i>;
Charles Chaplin i Paulette Goddard a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Modern
times</i>; Fred Astaire i Ginger Rogers a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Roberta</i>;
Burt Lancaster i Ava Gardner a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Killers</i>; Laurence Olivier i Joan
Fontaine a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rebecca</i>; Humphrey Bogart i
Lauren Bacall a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">To have and have not</i>;
Rita Hayworth i Glenn Ford a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gilda</i>; Katharine
Hepburn i Spencer Tracy a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Adam’s rib</i>;
William Holden i Gloria Swanson a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sunset
Boulevard</i>; John Wayne i Maureen O’Hara a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The quiet man</i>; James Stewart i Kim Novak a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vertigo</i>; Warren Beatty i Faye Dunaway a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bonnie and Clyde</i>; Audrey Hepburn i George Peppard a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Breakfast at Tyfanny’s</i>; Tony Curtis i
Marilyn Monroe a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Some like it hot</i>… </span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Admiro
les fotografies d’enormes dimensions on apareixen actors i actrius. Sento un
goig molt gran en comprovar que he vist la majoria d’aquestes pel·lícules.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUc-vAYz1g2uSjAEMFAht6Ua9F9uL6Y1UogjECdSgW5uvOu04iZjiyLWixL4CMInsgkyPxriQspYIUlpZ_vlBSIkoEzeOj00Zq40tLo3itDVEUMtil7mZXG7-bakYJW8-J1g-JDAiXg0l/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUc-vAYz1g2uSjAEMFAht6Ua9F9uL6Y1UogjECdSgW5uvOu04iZjiyLWixL4CMInsgkyPxriQspYIUlpZ_vlBSIkoEzeOj00Zq40tLo3itDVEUMtil7mZXG7-bakYJW8-J1g-JDAiXg0l/s200/untitled.png" width="200" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A dalt de l’escenari, ballen nens i nenes. La Joana
i l’Aina s’ho miren des de baix, a primera fila, tibades, amb coll de girafa.
Sona una cançó que comença així: “Las populares unidas jamás serán vencidas”.
Obro els ulls com unes taronges. Propaganda política encoberta? La cançó, més
endavant, diu: “A volar, vamos, a ocupar nuestro lugar. A volar, vamos, esto
recién va a comenzar”. No m’imagino l’Esperanza Aguirre, la María Dolores de
Cospedal o l’Alícia Sánchez-Camacho ballant-la. La Soraya potser sí… En tot
cas, si aviat emprenem el vol, potser que tinguem el paracaigudes a mà.</span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-30457865858756554822013-12-20T01:55:00.000-08:002013-12-20T01:55:32.308-08:00Dissabte, 18 de desembre de 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiystny_vReFj-a-1RXOBdW4jVURzrRsfnC-ACB809e2udPYjq5MaWHVriPgWgsr7WQjB7Bw_C7Bb9inC2wBuo9GCO2upiAZqx4arLVVWYZOWuitG5FIIT6cXo-0ZiD8NJcsAqZdusI1AQF/s1600/DSC04656.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiystny_vReFj-a-1RXOBdW4jVURzrRsfnC-ACB809e2udPYjq5MaWHVriPgWgsr7WQjB7Bw_C7Bb9inC2wBuo9GCO2upiAZqx4arLVVWYZOWuitG5FIIT6cXo-0ZiD8NJcsAqZdusI1AQF/s200/DSC04656.JPG" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">L’Oriol Gracià
m’entrevista als estudis de Ràdio Tortosa. Parlem del paper que juga la
literatura en la promoció del territori. Convenim que l’Empordà és destí
turístic de primera divisió, entre altres motius, per les tones de bona
literatura que hi va abocar Josep Pla. Jo afegeixo que s’ha d’aprofitar l’obra
literària de Sebastià Juan Arbó per fer el mateix amb el Delta de l’Ebre. Tant
l’un com l’altra tenen molt camp per córrer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">L’Oriol em pregunta si
estic escrivint alguna cosa, i contesto que sí. Que faig el meu primer dietari
entre solsticis. I que ell, i aquesta entrevista, hi sortirà. Ara ell em
converteix en escriptor de ràdio, en el futur jo el faré periodista de llibre.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfM_HnwmfaK0TWcBjkWovpIfZa9Ln4V9QZXV7HiQlqXtfNbnSBXw7z68VWQRS7i0zfh8zAruyx4CTj4SNa2jnAZoKxVrJfJKFvMq4d40uBmQKxrkBAtOKbkVYUQY_reAz-TIxbVMr0QEeK/s1600/DSC04658.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfM_HnwmfaK0TWcBjkWovpIfZa9Ln4V9QZXV7HiQlqXtfNbnSBXw7z68VWQRS7i0zfh8zAruyx4CTj4SNa2jnAZoKxVrJfJKFvMq4d40uBmQKxrkBAtOKbkVYUQY_reAz-TIxbVMr0QEeK/s200/DSC04658.JPG" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Revelo les meves intencions, públicament, perquè el temps d’aquest
dietari s’acaba. Només falten tres dies per al solstici d’hivern. Dic la
veritat perquè ja n’estic cansat, de dir mentides. Sóc molt dolent dient-ne, em
costa fabular, de seguida se’m nota quan no dic la veritat, tinc remordiments
quan menteixo i em resulta molt més fàcil i còmode atendre’m als fets. I dic la
veritat perquè sóc conscient que, si a algú no se li pot dir mai, mai, mai una
mentida, és a un periodista.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-88034460970789447272013-12-18T02:19:00.002-08:002013-12-18T02:19:45.627-08:00Divendres, 17 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2kao5itsHtljhvM-YCaOsRbjOTyaqp3qtF-_gHrFsfbbKiMSA2WwfbLrqClwfp_8tuMcUIMF1jT2zO3C2e2PJvaAvdX7LKfdK1neQjVa-sk9a_SLbYCR_iimYEHqFaImiqD_vhY28kIJ/s1600/%C3%ADndice.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2kao5itsHtljhvM-YCaOsRbjOTyaqp3qtF-_gHrFsfbbKiMSA2WwfbLrqClwfp_8tuMcUIMF1jT2zO3C2e2PJvaAvdX7LKfdK1neQjVa-sk9a_SLbYCR_iimYEHqFaImiqD_vhY28kIJ/s200/%C3%ADndice.jpg" width="134" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Al flanc esquerre del
general Prim, han col·locat una jardinera amb dos arbres. L’un està guarnit amb
llums blancs, l’altre amb fúcsies. L’enllumenat aeri adopta un to blavenc,
atenuat, no massa llampant. Tot i que avui comença la campanya de Nadal, i que a
Reus no fa gens de fred, hi ha poca gent al carrer. Palpo un ambient trist,
xafat, endolat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Després de sopar, vaig
al cinema, a veure <a href="http://harrypotter.warnerbros.es/hp7a/dvd/">l’última entrega</a> del Harry Potter. A la sala, on caben cent
noranta espectadors, sóc jo sol. Una altra mostra de com palpiten els temps. </span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-60644311872648342042013-12-18T02:11:00.000-08:002013-12-18T02:15:34.726-08:00Dijous, 16 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr-Ul0n17ZclZVX6V8qRzXlRi4GEhh7K5TklZWfrmftTuCdGduyRdfQINicrw8YSiCa2bGjwBa8og8dWkpmS4_rocIO6dBHTrjfrOM4UfAW8bsSDnvdK54EFUCrXCaYP4DSddcC7nkmIL5/s1600/%C3%ADndice.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr-Ul0n17ZclZVX6V8qRzXlRi4GEhh7K5TklZWfrmftTuCdGduyRdfQINicrw8YSiCa2bGjwBa8og8dWkpmS4_rocIO6dBHTrjfrOM4UfAW8bsSDnvdK54EFUCrXCaYP4DSddcC7nkmIL5/s1600/%C3%ADndice.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Llegeixo, a l’edició
digital del diari <a href="http://www.segre.com/index.html">Segre</a>, que els actors de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pedra
de tartera</i> fan una estada als Pallars. Volen conèixer “in situ” els
escenaris on transcorre l’obra de teatre –adaptació de la novel·la homònima de
Maria Barbal- i amarar-se del dialecte pallarès. Ho trobo magnífic. Així es
comença: fent justícia al text, volent ser fidedigne i respectant una
determinada forma de parlar. La qual cosa, per cert, és respectar la
diversitat, la pluralitat de parles del nostre país.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJC-g7jFCDOHRHmPJqR3mPDBizAX1U9jAkExnnxiQHZ0JwiXARXSWIKN146l7kAM4qahybZqaEF3T2fuZ9Hx2kGhJzcLPGPclMOEYifxiA8l5i7qfdct2PiatVwS-j_fdtYt2ZVpZjSVoY/s1600/%C3%ADndice.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJC-g7jFCDOHRHmPJqR3mPDBizAX1U9jAkExnnxiQHZ0JwiXARXSWIKN146l7kAM4qahybZqaEF3T2fuZ9Hx2kGhJzcLPGPclMOEYifxiA8l5i7qfdct2PiatVwS-j_fdtYt2ZVpZjSVoY/s200/%C3%ADndice.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Com m’hauria agradat que
<a href="http://www.tv3.cat/videos/1623399">l’adaptació televisiva</a> de <a href="http://www.tv3.cat/videos/1623409/Les-veus-del-Pamano---Cap-2"><span style="mso-bidi-font-style: normal;">Les veus del Pamano</span></a> hagués reflectit aquesta sensibilitat! Vaig plegar als cinc minuts
de començar-la. Quina vergonya, quina indignació, quina presa de pèl més gran
escoltar els habitants d’un poblet del Pallars xerrar en barceloní! Tot
l’esforç de Jaume Cabré, a la novel·la original, per reproduir el parlar
pallarès, per terra. Un desastre. Per sort, sempre ens quedarà el llibre, potser
la millor novel·la en català de la primera dècada del segle XXI.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeX7bLMrkvBULyfMP4ntcn05EfnkkTXgpq0d4UCNWb-2yh39P-XROQTRGjsV8aJADdQFiRQSZ220Xz-hAzN3cK9EpVQs02yN7u7xEYcrfoLvRFeLtgIqKPYASOeTeji0qPnvrehjfIhEsF/s1600/%C3%ADndice.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeX7bLMrkvBULyfMP4ntcn05EfnkkTXgpq0d4UCNWb-2yh39P-XROQTRGjsV8aJADdQFiRQSZ220Xz-hAzN3cK9EpVQs02yN7u7xEYcrfoLvRFeLtgIqKPYASOeTeji0qPnvrehjfIhEsF/s200/%C3%ADndice.jpg" width="138" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Les excuses no valen. No val a dir que és difícil parlar com es parla a
comarques. Saber parlar diferent és quelcom que va inclòs a la feina i al sou
d’actor. Que potser el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Canut_i_Bartra">Carles Canut</a>, de Gerri de la Sal (Pallars Jussà), no declama
en català estàndard quan cal i com cal? Que potser la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Lleix%C3%A0">Mercè Lleixà</a>, de Roquetes
(Baix Ebre), no interpretava en català normatiu quan se li demanava? Quin
problema hi ha, doncs, perquè els del centre parlin com els de les vores, quan
els de les vores parlen com els del centre?</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-72324440477394636682013-12-14T13:17:00.005-08:002013-12-14T13:17:41.617-08:00Dimecres, 15 de desembre de 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/s1T0lqdxbZU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;"></span></i> </div>
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Manhattan</span></i><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">,
de Woody Allen. Sens dubte, el millor començament de pel·lícula que he vist
mai. Uns diàlegs enginyosos, audaços, àcids, mordaços. Uns personatges
fantàstics: l’adolescent madura, la lesbiana sense complexos, el professor
infidel, la periodista dura i alhora sensible, l’escriptor que vol triomfar. La
música de George Gershwin, estel·lar, que batega darrera cada fotograma. El
tribut a una ciutat: Nova York.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Manhattan</span></i><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">
és cinema de viatges. Woody Allen retrata els ponts, els parcs, els carrers,
els teatres, els grans magatzems, els restaurants i els cafès, l’aigua de les
badies, els cotxes, els gratacels, la nit de Nova York. Woody Allen dóna tot el
que té per la seva ciutat, el seu paisatge estimat. Ho reflecteix el diàleg que
mantenen Diane Keaton i el mateix Allen asseguts en un banc, amb el pont de Brooklyn
i el dia que neix com a decorat:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-No
és preciós, Ike? –diu ella.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-I
més quan surt el sol.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-Sí,
és cert, m’encanta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-Quina
meravella. Aquesta, aquesta és una gran ciutat. No, no m’importa què pensin els
altres. És tan extraordinària, veritat? <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">L’argument
no l’explico. Simplement reprodueixo una frase que diu Woody Allen poc abans
del final, gravadora en mà i ajaçat al sofà:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 200%; margin: 1em 0px; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-Una
idea per a un conte curt sobre la gent de Manhattan, que s’està creant
constantment veritables i innecessaris traumes neuròtics perquè això els evita
enfrontar-se amb altres problemes de caràcter universal, de més difícil
solució.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Qui ho diria millor que Woody Allen?</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-56299800572608073492013-12-14T12:30:00.001-08:002013-12-17T08:15:35.888-08:00Dimarts, 14 de desembre de 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEQj5sFbMajeGw6kR8u_qz5rTmvXm3DXsqmSWlqhUgYoIdLThWtmKyLNZUfjpU85rIhgBGeXEfMwv4LnZsJTnUsITmpFwgQQjuycvie3yJt9uBzodVUd3budsvgWuwRV6oNbit2KNfahW/s1600/DSC04655.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJEQj5sFbMajeGw6kR8u_qz5rTmvXm3DXsqmSWlqhUgYoIdLThWtmKyLNZUfjpU85rIhgBGeXEfMwv4LnZsJTnUsITmpFwgQQjuycvie3yJt9uBzodVUd3budsvgWuwRV6oNbit2KNfahW/s1600/DSC04655.JPG" width="200" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">El
sol es pon aviat. La nit arriba massa aviat. Abaixo les persianes i m’estiro al
sofà. La Joana marxa a l’habitació de l’Aina, obre l’armari i torna al menjador
amb el maletí de metge. La Joana ordena que obri la boca. Ah. M’hi posa un pal
amb un mirallet rodó a la punta. M’enxampa el termòmetre sota l’aixella. Em
pega amb el martellet als genolls, per allò dels reflexos. L’Aina, mentrestant,
em dóna una aneguet taronja perquè em calmi. La Joana consulta la carpeta on se
suposa que hi ha el meu historial mèdic. Em pren la pressió. L’Aina m’enxampa
el dit gros de la mà dreta amb unes tisores corbades. Vol fer el mateix amb el
dit gros de la mà esquerra, però amb unes tisores rectes. No em deixo. La Joana
m’escolta amb l’estetoscopi. “Ara respira fluixet”. I jo fluixet. “Ara respira fort”.
I jo fort. Em posa una injecció al dit petit de la mà esquerra. Frega un
desfibrilador amb l’altre i me’ls col·loca al pit. L’Aina m’enganxa, amb una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tirita</i> enorme, els tres dits del mig de
la mà dreta. Em puja les ulleres als cabells i m’aplica unes gotes als ulls. La
Joana observa unes radiografíes. Al cap es posa una espècie de diadema coronada
per un platet i em torna a demanar que obri la boca. Ah. L’Aina es falca una
còfia i una mascareta. Tremolo. Que no es fixi en el bisturí… La Joana examina,
altra volta, les radiografíes. L’Aina em posa un biberó a la boca i em fa xarrupar.
Pregunto a la Joana:<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-Ja
estic curat?<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-Demà,
estaràs curat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">-I
te treurem el biberó! –completa l’Aina. <o:p></o:p></span>Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-39286553206086360322013-12-13T14:08:00.000-08:002013-12-17T08:17:23.132-08:00Dilluns, 13 de desembre de 2013<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5BqdepJbVtQmCzmUCK90vcEz2Y4sBCxJjUFohIEL-tdh-tCSssKEIrM6pUv68Ul3DgK3KbEkxMJVgKtWybly-phLpZytLLMsfiB7KrCC__lFZQ8Fkx4TpmLhsn3jwPyK944SzpO8kuZ5f/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5BqdepJbVtQmCzmUCK90vcEz2Y4sBCxJjUFohIEL-tdh-tCSssKEIrM6pUv68Ul3DgK3KbEkxMJVgKtWybly-phLpZytLLMsfiB7KrCC__lFZQ8Fkx4TpmLhsn3jwPyK944SzpO8kuZ5f/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">David
Madí, assessor de confiança d’Artur Mas, plega. No m’ho esperava. Ara, que
acaba de fer guanyar el seu candidat per tercera vegada consecutiva; ara, que
aconsegueix treure el seu partit del desert de l’oposició; ara, quan més pit
podia treure per haver vençut a totes les circumscripcions, a totes les
comarques –segons el setmanari La Veu de l’Ebre, a les Terres de l’Ebre CiU
treu tants vots com els rivals directes junts-, ara, quan és a dalt de tot, va
i plega.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Madí,
abans de complir els trenta anys, va ser cap de gabinet d’estudis del
Departament d’Interior, cap de gabinet del conseller d’Economia, director de
l’Oficina del Portaveu i secretari de comunicació del Govern. Va dimitir de l’últim
càrrec per un tèrbol afer d’enquestes, en un temps en què els polítics d’aquest
país encara dimitien. Els contrincants li retreien un caràcter agressiu,
perdonavides, prepotent i maleducat. Jo tampoc no el podia sofrir. Però tot va
començar a canviar el dia que el vaig veure al programa de televisió Àgora, amb
el socialista José Zaragoza i diversos periodistes que debatien sobre els maleïts
blocs electorals<a href="file:///C:/Users/Reus/Desktop/Escrits/Dietari/Primer%20dietari%20entre%20solsticis.docx" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. Vaig
veure un Madí mesurat i educat, tot el contrari que l’infumable i barroer
Zaragoza. I vaig pensar que la imatge que en tenia podia no ser la correcta,
que potser David Madí era millor del que semblava.<o:p></o:p></span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">David Madí plega. Uns afirmen que l’han fet plegar,
els altres, que és ell qui marxa per no perjudicar el futur president de la
Generalitat Artur Mas –amb Madí fora de l’escenari, menys munició per atacar
Mas. I jo em pregunto: i si plega perquè vol, perquè li dóna la gana? I si s’està
quedant amb tots nosaltres? I si ens està donant una lliçó? I si ens està dient
que, a la vida, un ha de saber posar-se en segon pla? I si ens està dient que,
a la vida, la política no ho és tot?</span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr size="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<a href="file:///C:/Users/Reus/Desktop/Escrits/Dietari/Primer%20dietari%20entre%20solsticis.docx" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="ES"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Calibri;"> Els mitjans públics, en campanya electoral, estan obligats a parlar de
cada partit un temps proporcional als diputats que té, i l’ordre va de gran a
petit. Els periodistes es queixen, i jo estic amb ells, que la durada i l’ordre
de les notícies ha d’anar en funció de l’interès informatiu, no pas del
polític.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
</div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-79497593539439642472013-12-12T00:00:00.000-08:002013-12-12T00:00:01.807-08:00Diumenge, 12 d'octubre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvcpo7wYrukvyaDZh8c9-u4k8tt3gfemdBEwe0ilvHDSUD5kg88WpqzD4qxUq-445E1wR7FWrAbPNsFVDtDLI04SYYVhi2r-Z7IAejN2BVLpsaYYTxJvvngLe7cOckxCJfJRIEktJlKh61/s1600/DSC04598.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvcpo7wYrukvyaDZh8c9-u4k8tt3gfemdBEwe0ilvHDSUD5kg88WpqzD4qxUq-445E1wR7FWrAbPNsFVDtDLI04SYYVhi2r-Z7IAejN2BVLpsaYYTxJvvngLe7cOckxCJfJRIEktJlKh61/s200/DSC04598.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">No goso aparcar dins
d’Aspa perquè ho veig massa estret, perquè dubto, perquè sóc un cagamandúrries.
La Maria Alba em malda. Deixo el cotxe al final del poble. Al cementiri. Des
d’aquí se sent, a tot drap, la megafonia del poble. Sona la cançó “Malson abans
de Nadal”, de Los Sencillos, inspirada en l’obra mestra del cinema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nightmare before Christmas</i>.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcxpeoWZAsLpAiTXfM29Hy-1tPZfCZo6RrjMTKWVhD_YHJJVRJX_7rdR4JFt9Y1K_MEapq-d_9Fs2L6I_LxV_bYsOQDV0x0Ki428cpyaHj5-rd1w4wUNg3hcfFIWXjDZ4chwHJEydLKNQE/s1600/DSC04632.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcxpeoWZAsLpAiTXfM29Hy-1tPZfCZo6RrjMTKWVhD_YHJJVRJX_7rdR4JFt9Y1K_MEapq-d_9Fs2L6I_LxV_bYsOQDV0x0Ki428cpyaHj5-rd1w4wUNg3hcfFIWXjDZ4chwHJEydLKNQE/s200/DSC04632.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Arribem a la plaça de la
Vila. Saludo l’Andreu Peiró, que carreteja una caixa cap a l’interior de
l’ajuntament. Retrobo la Montserrat Rocaginé, tècnica de turisme del Consell
Comarcal del Segrià. La Montserrat, que avui va coixa, ens indica que és a punt
de començar una visita guiada pel poble. Ens hi afegim.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">El Josep Peiró, parent
de l’Andreu, ens fa cinc cèntims de la història i les cases d’Aspa. Al Centre
Social Cultural, un edifici amb façana de pedra, ens fa fixar en el forjat de
ferro que hi ha a dalt de les portes: hi diu “Utilidades Nacionales Públicas”.
Ens allarguem fins al castell-palau d’Aspa, on els bisbes de Lleida venien a
estiuejar. Un noi em pregunta si sóc de Sarroca. De què em coneix? D’un sopar
de festa major a Cal Prim de Montoliu. Ell, el Josep Ramon, és amic del Jordi
Prim.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ma7YQpqQF95zLDUfuB5PXLyJNoxOt6Vn0RTBbadvK9M3TEgKRN8hwWbaY10_564djPgcw1UfF-Eiyjdgg_MQ9B_aV6TXIX96ct2fjOlt92ckjmhGiPiolZ1Hv5XsCzzSSaWYW6RAUpxy/s1600/DSC04608.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ma7YQpqQF95zLDUfuB5PXLyJNoxOt6Vn0RTBbadvK9M3TEgKRN8hwWbaY10_564djPgcw1UfF-Eiyjdgg_MQ9B_aV6TXIX96ct2fjOlt92ckjmhGiPiolZ1Hv5XsCzzSSaWYW6RAUpxy/s200/DSC04608.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Felicito el Josep Peiró
pel seu guiatge. M’ha agradat molt la poesia que ha recitat al final. No sé
com, ni perquè, li dic que ens estem fent una casa al poble. El Josep ens
prega, a la Maria Alba i a mi, que l’acompanyem a casa seva. Ens ensenyarà com
hem de folrar de pedra la casa. Anem a l’altra punta d’Aspa, on el Josep ha
reconvertit una antiga pleta –el lloc on es guardava el bestiar- en segona
residència. L‘home assenyala una paret i ens fa notar que el ciment que ajunta
les pedres està un mica més enfonsat que aquestes últimes. El Josep, una
persona atenta, educada, culta, amable i que transmet energia, ens obre les
portes de casa seva. Li descobreixo la vena col·leccionista: d’una biga de
fusta penja un rastre de claus de ferro, i en un ampit a tocar del sostre, hi
ha una filera de morters daurats. Ja voldria ser com aquest home, a la seva
edat: alt i ben plantat, amb una bona mata de cabell, àgil i entenimentat. Tinc
la sospita, però, que si algun dia passo dels setanta, només m’hi podré
comparar amb l’altura. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1wgcT3yRJ4dWKqZTjHqXjtNTUwQisHpcKFPVYHghnTlvWF490Y_y1YTONmIvJZx5h01q05edvjeXcTYH0ygHG3tMH7_48ra1a7rlHnuyxktpbHA9Y8k5sfMCHBJG6TxDVvvUDVYFYANdq/s1600/DSC04635.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1wgcT3yRJ4dWKqZTjHqXjtNTUwQisHpcKFPVYHghnTlvWF490Y_y1YTONmIvJZx5h01q05edvjeXcTYH0ygHG3tMH7_48ra1a7rlHnuyxktpbHA9Y8k5sfMCHBJG6TxDVvvUDVYFYANdq/s200/DSC04635.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Arribem al bar del poble
a misses dites. Totes les cadires són ocupades. Ens quedem, de peu, al fons de
la sala, just davant de les màquines de cafè, refrescos i menjar embossat. A
l’altra punta, el Jaume Aran, que també va coix, condueix el tast d’olis. Passa
un Power Point en una pantalla i explica les característiques dels olis que es
van degustant. En sento un que tus. Això és l’oli, que cou a la gola.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Acaba el tast i conec el
Ricard Pons, president del Consell Comarcal del Segrià i Alcalde d’Artesa,
poble veí d’Aspa. El felicito per aquesta edició –la segona- dels Camins d’or
líquid al Segrià Sec i li agraeixo la promoció d’aquesta contrada. L’oliturisme
és el futur. El Ricard, com si intuís el motiu real de la meva presència avui i
aquí, em pregunta: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">-Estàs escrivint alguna
cosa del Segrià?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">-No –menteixo.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGbeHCVdWI4SXrRnw2dgO003dAgzH6-zJR5_hZoOjuqaU3lQlU08d1sLQlipqhasEYqtPWZt1_eFPQzZ2-58rsreo8TV4EHZKsKkRH5Ns-35yHKy8-ZVWYkvnELn3lfoscVIiFJfRQCx7Y/s1600/DSC04643.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGbeHCVdWI4SXrRnw2dgO003dAgzH6-zJR5_hZoOjuqaU3lQlU08d1sLQlipqhasEYqtPWZt1_eFPQzZ2-58rsreo8TV4EHZKsKkRH5Ns-35yHKy8-ZVWYkvnELn3lfoscVIiFJfRQCx7Y/s200/DSC04643.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Surto d’Aspa i trenco a mà esquerra, en direcció a Alfés. Circulo uns
metres paral·lel al riu Set i aturo el cotxe a la vora de la carretera. La
Maria Alba pregunta si és bona idea, deixar el cotxe aquí. Contesto que faig
quatre fotos i marxem. Baixo la finestreta, acosto el zoom i enquadro el
castell-palau d’Aspa. Realment, està construït en un sortint de la serra que té
forma de morro, tal com havia descrit el Josep Peiró. Des d’aquí baix, la
perspectiva és suggerent, pictòrica: els arbres alts, foscos i despullats en
primer pla, l’herba verda que creix al llom de la serra, la pedra retallada i
escalonada que serveix de fonament al castell-palau, i un cel de boira alta i
quieta i grisa i trista.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-5701877945382580432013-12-11T00:00:00.000-08:002013-12-11T00:58:59.032-08:00Dissabte, 11 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFwr_OoLnZ7ozMPj_YEGqaFg4kJoj5-YNRGl4QN6sn5mNmfxYFcGOwHu1unl3FbKtbq8Mi9cP5JMnbKQKWZWCc_bqfGFS2-7kz7U__l7HY2o-ZTKqzQk13cnJOm_pXz7ZPgPaOTBfcX_Bp/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFwr_OoLnZ7ozMPj_YEGqaFg4kJoj5-YNRGl4QN6sn5mNmfxYFcGOwHu1unl3FbKtbq8Mi9cP5JMnbKQKWZWCc_bqfGFS2-7kz7U__l7HY2o-ZTKqzQk13cnJOm_pXz7ZPgPaOTBfcX_Bp/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="149" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Llegeixo “Ho sap tothom,
i és profecia”, poema de J.V. Foix inclòs a <a href="http://primerdietarientresolsticis.blogspot.com.es/2013/12/dimecres-8-de-desembre-de-2010.html"><span style="mso-bidi-font-style: normal;">Nova antologia de la poesia catalana</span></a>. Com diria el jesuïta Abizanda, estic “gagatibat
i esmapegdut”. Foix crea una obra bellíssima, la dota d’un ritme ondulant i
atraient, i transmet un missatge molt clar: que a cal fuster hi ha novetat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Tinc un dubte. Vaig a la
llibreria del menjador i en trec <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obres
poètiques</i>, de J.V. Foix, un altre dels volums heretats del Bosch i la
Teresina. Vull comprovar si inclou aquest poema. Vaig a l’índex i sí, hi és.
Que estrany. No recordo haver-l’hi llegit. Fullejo el llibre i descobreixo, a
la primera pàgina escrita, un punt de llibre de plata. Vaja. No recordo
haver-lo llegit perquè no l’he llegit. En el seu dia, hi vaig deixar el punt de
llibre perquè el volia llegir, però no el vaig ni començar. Ara hi caic.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Més d’una vegada he tingut la sensació que els llibres em parlaven, que
em feien preguntes, que volien dialogar amb mi, que m’aconsellaven que llegís
altres llibres. Avui, però, ha estat diferent. Avui m’ha semblat que un llibre
em parlava a través d’un altre llibre, que em deia vine, treu-me, obre’m,
llegeix-me, home, que em tens tan oblidat com aquest punt de llibre de plata.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-57679595849409502212013-12-10T03:34:00.002-08:002013-12-10T03:34:48.643-08:00Divendres, 10 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcE3Fm_Mtdhx5j03iPj9Fyt0xL9c-S8N84JEYcPfqzMskXpp-4x5GZLVaApfrG9Xd9hd9qP5T-2AJmBCJpcmblkTmTIO5EbfcrS4IgIppWqdi8btEmZXbCjzCBK1kTeaQ4-qVMUzXXiZpU/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcE3Fm_Mtdhx5j03iPj9Fyt0xL9c-S8N84JEYcPfqzMskXpp-4x5GZLVaApfrG9Xd9hd9qP5T-2AJmBCJpcmblkTmTIO5EbfcrS4IgIppWqdi8btEmZXbCjzCBK1kTeaQ4-qVMUzXXiZpU/s320/%C3%ADndice.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Estocolm. Cerimònia de
lliurament del premi Nobel de la Pau. La cadira on hauria de seure el
guardonat, Liu Xiaobo, és buida. Una gran foto seva presideix la sala. Liu
Xiaobo roman detingut al seu país, la Xina, per haver defensat la llibertat
d’expressió. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">El règim xinès, a més de
no permetre a l’esposa de Liu Xiabo recollir el premi, ha aconseguit que divuit
dels seixanta-cinc països convidats a la cerimònia en refusin la invitació:
Rússia, Sèrbia, Ucraïna, Egipte, el Marroc, el Sudan, Tunísia, Colòmbia, Cuba,
Veneçuela, l’Afganistan, l’Aràbia Saudita, les Filipines, l’Iraq, l’Iran, el
Kazakhstan, el Paquistan i el Vietnam. Com si no n’hi hagués prou, segons el
portal d’informació Vilaweb, la repressió contra la dissidència a la Xina s’ha
endurit i Pequín va bloquejar ahir els senyals de televisió i els webs de
mitjans com la CNN i la BBC.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Això és de mala gent. De
gent estúpida. De gent que només té la força bruta i els diners per
justificar-se. A aquesta gent se’ls ha de dir, ben clar i ben fort, que no. Que
no tenen la raó. Que el seu relativisme moral i cultural és podridura. Que han
fet el mateix que els nazis el 1935, quan van impedir a Carl von Ossietzky i la
seva família recollir el Nobel de la Pau, sota ordres expresses d’Adolf Hitler.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Fa vint-i-un anys de la matança d’estudiants a la plaça de Tian’anmen, a
Pequín, i les esperades reformes democràtiques no arriben. A vegades em
desmoralitzo, i penso que no hi ha res a fer, amb la Xina. Per sort, sempre
trobo motius per tornar a protestar. En primer lloc, perquè els xinesos, al seu
país, no ho poden fer. I en segon lloc, parafrasejant a aquell il·lustre
segarreta, perquè s’ha de protestar fins i tot quan (sembla que) no serveix de
res.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-66970116967156696572013-12-10T03:31:00.001-08:002013-12-10T03:31:40.867-08:00Dijous, 9 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG5sgbguVeszjdG-1b2dIMtlqkEiMMExSdzs3H2diEfbUo5WjkNXHFe0rB_jx3EFoOKHWXyYCIkwbSP5VsOQxPHmkZQscWws9ldGELqBpGG-7pD0Nu3GiBGEpEHC1M71WsogXARdiDcJ8E/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG5sgbguVeszjdG-1b2dIMtlqkEiMMExSdzs3H2diEfbUo5WjkNXHFe0rB_jx3EFoOKHWXyYCIkwbSP5VsOQxPHmkZQscWws9ldGELqBpGG-7pD0Nu3GiBGEpEHC1M71WsogXARdiDcJ8E/s320/%C3%ADndice.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Un quart d’onze. El dia
és gris. La llum és mansa. Bufa una brisa tèbia. El tram central del passeig de
Misericòrdia està humit, compacte, poc fangós. Hi ha algun toll. Els bancs de
fusta estan banyats. Els de pedra no. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Desenes, centenars,
milers de fulles es desenganxen dels alts plataners. Cauen a poc a poc.
Planegen. Aterren discretament. Jo bado. Levito. Em trobo suspès en el temps,
al marge del temps. Sóc i no sóc. Sec en un banc de pedra, però no em noto. És
com si jo fos una més de les fulles que cauen.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Les fulles estan tan fluixes que només cal una mica d’airet perquè les
faci caure a grapats. Penso que fins i tot els arbres ens dicten moralines.
Perquè ens estan ensenyant que, perquè caiguin les fulles, no calen vents
forts. Només fa falta temps, paciència i una mica de suavitat al final.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-86728536412195106742013-12-10T03:26:00.000-08:002013-12-10T03:26:21.937-08:00Dimecres, 8 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVuufCNSc-Ub6zrKdIhKc66pgkuueresWyHbcWo7RxfkMq6ZyzksGr7VfSr45MK9gjqurTyQ3xpQRxd1XwUEBut7UXgtYhF-xbJJ3tqPsRh4Tltrj6jhfghy1qf2sBQ1ZuhH151K6grooh/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVuufCNSc-Ub6zrKdIhKc66pgkuueresWyHbcWo7RxfkMq6ZyzksGr7VfSr45MK9gjqurTyQ3xpQRxd1XwUEBut7UXgtYhF-xbJJ3tqPsRh4Tltrj6jhfghy1qf2sBQ1ZuhH151K6grooh/s1600/%C3%ADndice.jpeg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Enceto <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nova antologia de la poesia catalana</i>, un
dels llibres heretats del Bosch i la Teresina. Després del pròleg de Joan
Triadú, l’antologador del volum, llegeixo “El pi de Formentor”, de Miquel Costa
i Llobera. Tot i que Triadú ordena els poetes antologats segons l’any de
naixement, no em crec que aquest poema sigui el primer del recull per
casualitat. Aquest poema és aquí per donar un cop d’efecte, per marcar territori,
per captivar-nos des del primer moment i per dir-nos ei, a partir d’ara, en
aquest llibre, trobareu coses com aquesta: “Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la
terra impura,/ com a penyora santa duré jo el teu record./ Lluitar constant i
vèncer, regnar sobre l’altura/ i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…/
oh vida, oh noble sort!”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Joan Triadú fa una
obertura valenta, sense complexos. Intueixo que jugarà fort i s’endurà la
partida.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-27324485169176995982013-12-09T08:14:00.000-08:002013-12-09T08:14:41.550-08:00Dimarts, 7 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUlsNPkEZI8aqYIGmpH8FVvqJJvLo2FB4PjVlbrs4GbLuCVfCoB0eXFUsoXI61U9uTvt-Sz0kmD-bn9gEt3kMHeU9uFf7qjTfJl_qJ_mzukQ1UogvgZTrG9g7beCaupOglunHc15qoUkN7/s1600/DSC04566.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUlsNPkEZI8aqYIGmpH8FVvqJJvLo2FB4PjVlbrs4GbLuCVfCoB0eXFUsoXI61U9uTvt-Sz0kmD-bn9gEt3kMHeU9uFf7qjTfJl_qJ_mzukQ1UogvgZTrG9g7beCaupOglunHc15qoUkN7/s200/DSC04566.JPG" width="150" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Acudeixo a la
presentació, a les Borges Blanques, del número 151 de la revista Descobrir. A
la sala d’actes de la Casa de Cultura retrobo el Francesc Florensa, coordinador
del periòdic quinzenal SomGarrigues; el Miquel Andreu, president de l’Ateneu
Popular Garriguenc, i el Ramon Queralt, ànima del moviment garriguista
d’alliberament. El Miquel i el Ramon són els autors, respectivament, dels
articles “L’oli que tot ho lliga” i “Pedra seca, gamma extra”, els quals formen
part del monogràfic dedicat a les Garrigues. També volta per aquí el Jordi Bas,
que ha retratat magníficament la comarca i ens ha regalat –juntament amb la
Maria Rosa Vila, cap de fotografia, i el Nil Solà, director d’art de la
revista- una portada de pel·lícula, on allò que impacta no és el treballat mas
de volta, ni els frondosos pins, ni els olivers ufans, sinó la nit estrellada i
enorme.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxTuApgEpVnpZM1h1EToCwegH4VhJ9FhSnCllE1TM77onTiwItYbz_7kdpDb2is2XAhMfXp0VAadwFHFqbvqcFThWjfcuCz33aYfRlIjHeJF6oHFYhWg8epE3Al-yhpoWSzoULxo730lkK/s1600/DSC04569.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxTuApgEpVnpZM1h1EToCwegH4VhJ9FhSnCllE1TM77onTiwItYbz_7kdpDb2is2XAhMfXp0VAadwFHFqbvqcFThWjfcuCz33aYfRlIjHeJF6oHFYhWg8epE3Al-yhpoWSzoULxo730lkK/s200/DSC04569.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Escolto el Josep Lluís
Balsells, president del consell comarcal; l’Anton Bundó, de l’Associació per al
foment del turisme a les Garrigues; el Joan Morales, director del Descobrir, i
el Miquel Àngel Estradé, alcalde de les Borges. Parlen d’oliturisme,
gastronomia, carreteres, parcs eòlics, el canal Segarra-Garrigues… La meva
veueta em diu que ens trobem en un moment crucial. Que no podem trair aquest
número del Descobrir. Que aquest paisatge no es pot deixar perdre. Que no pot
ser que els de fora ens ensenyin el camí i després n’agafem un altre.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La comarca és a punt de rebrotar. Procurem, entre tots, d’esporgar-la
bé.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-33336389019890607832013-12-06T08:40:00.000-08:002013-12-09T08:08:24.042-08:00Dilluns, 6 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggkNgfxTTxQoIJZQdY3PSf-nF9_YrZNfb391nxg9O0JOtMYkMp5_Xq1bRALITVvDa5qCtydX5DS4x8ZGwQs9qOOgFQ20pR45SpPyxEZKtohbt-2BEK2I9BysVkqwYhfa-s_WHwSFkr2xP8/s1600/DSC04557.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggkNgfxTTxQoIJZQdY3PSf-nF9_YrZNfb391nxg9O0JOtMYkMp5_Xq1bRALITVvDa5qCtydX5DS4x8ZGwQs9qOOgFQ20pR45SpPyxEZKtohbt-2BEK2I9BysVkqwYhfa-s_WHwSFkr2xP8/s200/DSC04557.JPG" width="200" /></a><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Visitem el mercadet del
Mercadal. L’Aina i la Joana s’encanten amb els pessebres, els tions, els arbres
i els ornaments de Nadal. Obren un pam de boca quan descobreixen les joguines
de fusta, pintades de colors llampants, les quals reprodueixen locomotores o
atraccions de fira amb cavallets. I són atretes, un any més, per l’imant que
representa la parada de Cal Sendra, una bungalou de fusta mig botiga mig granja
d’aviram. En un raconet del bungalou, hi ha l’atracció principal de la plaça:
una incubadora a dins de la qual els pollets trenquen les closques dels ous i
en surten fent tentines. La canallada, que s’amorra al reixat, no se’n sap
avenir.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis5T-VC1C-wdCJfmbFQew5dCRXI08a1ic77tk642NF_623rYUfs83G2ChAJ91Br-ppU0xc0Eg0krfrIaZMQiqS-TwOQZ2haRyI6XCX_Lbdlvn3s1slgO5bgCzaeIOn0jLz06UIQ48zmWJ8/s1600/DSC04546.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis5T-VC1C-wdCJfmbFQew5dCRXI08a1ic77tk642NF_623rYUfs83G2ChAJ91Br-ppU0xc0Eg0krfrIaZMQiqS-TwOQZ2haRyI6XCX_Lbdlvn3s1slgO5bgCzaeIOn0jLz06UIQ48zmWJ8/s200/DSC04546.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Al cel del Mercadal, hi ha una rodona blanca que es vol pondre. Al terra
del Mercadal, les lloses encara estan mullades. La gent, no massa, passeja pel
mig de la plaça. Observo que la majoria porta abrics foscos. La tarda és fosca,
els abrics també… Me n’aniria a dormir sense sopar. Què costaria vestir amb
peces de colors clars, vius? No gastaríem més bon humor? No seríem una mica
millors? És possible, una altra roba d’hivern?</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-11167261240835260842013-12-05T00:00:00.000-08:002013-12-05T00:00:00.923-08:00Diumenge, 5 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8x4N0uYUsygkg7pLNgZK0JAIO2z5FuVlvQ3GbMaAn6mosnHyhTuWRHMSDNmtTIFcE2WruYjFbtcCt7dAdc8GQOSSpuvgpfhNJ2oyCe8F8wL19zezxSIVpGp-kikAlmDkg25Z-wtbHB7QO/s1600/DSC04495.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8x4N0uYUsygkg7pLNgZK0JAIO2z5FuVlvQ3GbMaAn6mosnHyhTuWRHMSDNmtTIFcE2WruYjFbtcCt7dAdc8GQOSSpuvgpfhNJ2oyCe8F8wL19zezxSIVpGp-kikAlmDkg25Z-wtbHB7QO/s200/DSC04495.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">L’Espartova és el pitjor
tros que tenim. Feixes estretes, més llargues que un dia sense pa, feixes que
es bifurquen per tornar-se a ajuntar una mica més envant. Feixes, feixes i més
feixes. Del fons de la valleta fins a dalt, al Pla de Mascorell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy_aFoR7-Pi6QjoWtI1k-az-bB0JDESYFzr8Hm0CGFcdnYM0mtrNXnhStPPiDwaQoIYQfzlRsitnqaCG_EE-2v8duFU2gVNSmC-MxwlKESiGDrLpD6x-CP1Xyb5q9kVNaabg27X5ZqHHpp/s1600/DSC04515.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy_aFoR7-Pi6QjoWtI1k-az-bB0JDESYFzr8Hm0CGFcdnYM0mtrNXnhStPPiDwaQoIYQfzlRsitnqaCG_EE-2v8duFU2gVNSmC-MxwlKESiGDrLpD6x-CP1Xyb5q9kVNaabg27X5ZqHHpp/s200/DSC04515.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Espones. Espones altes,
baixes, panxudes i espones mal fotudes. Espones que rebenten i aboquen les
pedres, seques i negroses, a les feixes de baix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcOdaf68GC9I34p3uHSMCb0PxhzaswU_rOdbg7KpExa1fKn1Yadj3xSsyqPcP53wpiJi1cNqDAXkCtkBHa6cMXCW80xEDY14N80lyyHLhJcG_fGSr53tqGeUzeLfdqH5J2c1Fih_vEdWru/s1600/DSC04494.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcOdaf68GC9I34p3uHSMCb0PxhzaswU_rOdbg7KpExa1fKn1Yadj3xSsyqPcP53wpiJi1cNqDAXkCtkBHa6cMXCW80xEDY14N80lyyHLhJcG_fGSr53tqGeUzeLfdqH5J2c1Fih_vEdWru/s200/DSC04494.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">I olivers. Dos-cents
setanta arbres, bona part dels quals creixen a les espones, els quals tenen una
vista privilegiada sobre el buit. Olivers que produeixen les olives més negres,
petites i arrugades de tota l’argenda. Olivers poc grossos, perquè el terreny
on es troben no és prou bo per alimentar-los. Olivers d’un tros de cabaler.
D’un tros de pobre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4TK8bQr9M8JgluAOb2mDQ4GRNaQ3z_yNe7t7FtddVpEoVdyq0FvD30PrOpkC2JBmrUn6CAGWNW6X74vCLNIDvsXS6nAqUJNXqGxxI5dC85IXI428RAB1NirZM6QvchtxkOrHVCfAxx2v8/s1600/DSC04504.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4TK8bQr9M8JgluAOb2mDQ4GRNaQ3z_yNe7t7FtddVpEoVdyq0FvD30PrOpkC2JBmrUn6CAGWNW6X74vCLNIDvsXS6nAqUJNXqGxxI5dC85IXI428RAB1NirZM6QvchtxkOrHVCfAxx2v8/s200/DSC04504.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">L’Espartova, però, té
una rara i valuosíssima virtut: els dies de vent quasi no hi fa vent. Perquè?
El tros, en forma d’u, queda protegit pels costats nord, oest i sud. I pel
costat que queda obert, l’est, una serra situada a un o dos quilòmetres en
direcció a Sarroca atenua els vents que hi entren: el llevant -est- i la
garbinada –sud-est. Ben cert és que aquesta disposició provoca que després de
dinar el tros quedi a l’ombra, però collir <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a
reparo</i> un dia de vent és quelcom que no es paga amb diners.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5HMVXhhwkNcJbJYren5BleaYSaz09QvV5D3-P3y94TBnI3CZ25VpDyByJlujY2tFFgNtoIr5c_QDQpqaj8WgD1rfK-FElqFpkK4THkjSzIQDHMWEZ5jGC8BAuo3LXDIAXCtsst9B-UrLp/s1600/DSC04458.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5HMVXhhwkNcJbJYren5BleaYSaz09QvV5D3-P3y94TBnI3CZ25VpDyByJlujY2tFFgNtoIr5c_QDQpqaj8WgD1rfK-FElqFpkK4THkjSzIQDHMWEZ5jGC8BAuo3LXDIAXCtsst9B-UrLp/s200/DSC04458.JPG" width="150" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Avui, però, no hem
vingut perquè faci vent. Hem vingut perquè l’Espartova és l’últim tros que
queda per collir. I és possible que, si el temps acompanya, avui sigui l’últim
dia de campanya. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US;">Per tant, estenem les borrasses,
empunyem les sarpetes i rasquem els olivers. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Caminem –perquè aquest és un tros on es
camina molt- per les zigzaguezants feixetes, pugem costes i baixem esbalços.
Arrosseguem borrasses, sacs buits i una caixa de fusta que, girada del revés,
mon pare fa servir d’escala, per abastar millor els arbres. Collim a la vora de
mates i escornols, de ginebres i coscolls, de carxoferes i figueres. Entomem
les primeres gotes d’aigua. Escoltem el so d’un telèfon:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">-Papa, ja tens el tió?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">-Sí, Joana, lo padrí i
el papa l’han agafat de bon de matí, aquí, a l’Espartova! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC1GFU7rdzb9ka5PaJ9tJOCZH792mdSz9ahsKRMfHiglyi1twMlHTpNsDbXUeegGhfInb1m_uzVKPnHE5rmUVTmv2zWKhbqZukU1f_ZSRjalcG1-wQ7sl_Kr0EowaE9B98M8ktxGRxD0uu/s1600/DSC04491.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC1GFU7rdzb9ka5PaJ9tJOCZH792mdSz9ahsKRMfHiglyi1twMlHTpNsDbXUeegGhfInb1m_uzVKPnHE5rmUVTmv2zWKhbqZukU1f_ZSRjalcG1-wQ7sl_Kr0EowaE9B98M8ktxGRxD0uu/s200/DSC04491.JPG" width="150" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">El cel està tapat,
grisot. Plou, però no pas prou per destorbar-nos. Se senten trets de caçadors.
Al cap d’una estona, apareix el Jaume de la Nuri. Porta l’escopeta de caça i
l’acompanyen un parell de gossos. Xerrem una mica i reemprèn la seva ruta.
Nosaltres continuem collint. Se n’avança, perquè no hi ha gaires olives, però
les que hi ha, com a mínim són grossetes. En molts olivers, només estenem una
borrassa. Pregunto a mon pare si aquests olivers són molt vells. Més del que
sembla, respon. Aquest oliveret de la feixa de baix, sense anar més lluny, deu
tenir seixanta anys. Mon pare va fer el clot i son germà Josep el va plantar.
Comento que l’oliver és considerat, per molta gent, símbol d’immortalitat, de
vida eterna. Mon pare contesta que només ha vist morir els olivers d’escot, una
mena de càncer que en converteix els troncs en suro. Ni les gelades més
extremes acaben amb els olivers, perquè sempre tornen a brotar d’un lloc o
altre. Em ve a la memòria l’última vegada que vaig venir a l’Espartova. Era la
tarda del 14 de desembre de 2001. Com avui, collia olives amb mon pare i ma
mare. El cel també estava encapotat, gris, però era un gris parat i molt
estrany. L’endemà nevava, i els dies següents, una broma gebradora va fregir
els olivers del terme. Ara, nou anys després, comprovo que no n’hi havia per a
tant. Tant pessimisme, tant catastrofisme pels olivers morts, i resulta que la
gran majoria han tornat a la vida. Aquests olivers ens ensenyen que som
nosaltres els que estem de pas, no pas ells, que continuaran arrelats aquí
durant segles. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">-Recordant los vells
temps?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Collons de dona, ni que
m’estigués llegint el pensament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl23mkJr30Z_GsB279LaQ8duCaxxR2X7l7iOcSIhMpH0niuRQeWP_YQrN8Mys_7GNKI4s18_AGBAY9K69W3HwlaibADZP2P70ivjSEza58szqFO9w3p-PFzNeIzTYdweF_VY5mS5Ysfojb/s1600/DSC04510.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl23mkJr30Z_GsB279LaQ8duCaxxR2X7l7iOcSIhMpH0niuRQeWP_YQrN8Mys_7GNKI4s18_AGBAY9K69W3HwlaibADZP2P70ivjSEza58szqFO9w3p-PFzNeIzTYdweF_VY5mS5Ysfojb/s200/DSC04510.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Seiem vora el foc. Mon
pare cou la carn, la llonganissa i les tomates. Ma mare escaliva els pebrots
verds. Dinem. Quan bevem el cafè, s’anima a ploure. Tots tres a la furgoneta.
Des del maleter, miro el fum lletós que es descabdella de la foguera. Em giro i
dic a ma mare que ja ho ha de fer, això: l’Espartova és el típic tros que no
s’acaba d’acabar mai.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigGh2po_woP4i-J-qwGyP8Kpu5o6Aw5Xf-jK5BsU1wpmxMRqSW5nQXJllpSDmMT4lnAzV5CzmLqwZe41IVzV_vgPIYNGymo7QWwGUKyr0abn0KV4s5bHI3YSGjWRJlOosO9Zf8Me04hdbs/s1600/DSC04446.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigGh2po_woP4i-J-qwGyP8Kpu5o6Aw5Xf-jK5BsU1wpmxMRqSW5nQXJllpSDmMT4lnAzV5CzmLqwZe41IVzV_vgPIYNGymo7QWwGUKyr0abn0KV4s5bHI3YSGjWRJlOosO9Zf8Me04hdbs/s200/DSC04446.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Para de ploure i sortim
del cotxe. M’allargo fins al nostre mas de volta. Petit, encorbat, renegrit de
dins, amb dos forats al sostre. L’única cosa bona és que fa tan mala cara com
l’última vegada que el vaig veure. Ma mare sempre recorda, i avui no ha estat
una excepció, que quan estava embarassada de ma germana Montse van llogar uns
gitanos per collir l’Espartova. Se’ls va donar l’opció de dormir dins del mas,
però es van estimar més quedar-se a fora. Vés què hi devien veure…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8VMi6HuboM0bD3kTxEm_-B4qGFyE3Zk2C4-LUp40IcILRq4ojRS85GSmaJENsiUg9LeVPAs2hTusH_Oi4_iyFCC7xFCaB6Q8wrLRZJuIGUYEUAVuJePAwgSMc3YglrHmLSmyxWqkuy6h7/s1600/DSC04451.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8VMi6HuboM0bD3kTxEm_-B4qGFyE3Zk2C4-LUp40IcILRq4ojRS85GSmaJENsiUg9LeVPAs2hTusH_Oi4_iyFCC7xFCaB6Q8wrLRZJuIGUYEUAVuJePAwgSMc3YglrHmLSmyxWqkuy6h7/s200/DSC04451.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Però el nostre mas de
volta resisteix. I resistirà fins que pugui, perquè és tossut; perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és fill de la fusta, la pedra i la terra;
perquè és salvatge garriga; perquè és sol, vent, gel, neu, pluja i rosada,
perquè és jo, i tots els meus, i tots els que hi havia abans. I tots els que
vindran –si volen el tros, és clar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYM1bcwBq1dt-9b8W-Z6tekDxc2DlftlzcaCnKcW1LnWfhzzYKTeoBWw-N5HLVkaSlwnZmwdJkmN3UCbu3goKaXHNrbGhbLO3REU6wfweBa4RMQ2xZ5Vu45aV8ya4hsittjNmblHWwh_eF/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYM1bcwBq1dt-9b8W-Z6tekDxc2DlftlzcaCnKcW1LnWfhzzYKTeoBWw-N5HLVkaSlwnZmwdJkmN3UCbu3goKaXHNrbGhbLO3REU6wfweBa4RMQ2xZ5Vu45aV8ya4hsittjNmblHWwh_eF/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Sona la megafonia del
poble. Han posat música clàssica. Paro bé l’orella però no puc escoltar qui
s’ha mort. Quan arribem al poble, sabrem que és l’Alfredo. L’Alfredo del Barça,
l’home més culer de Sarroca, l’home que tenia la moto, el cotxe, el tractor i
la porta metàl·lica del darrera pintades de vermell i blau. L’home que
acumulava innombrables i variadíssims objectes amb els colors del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nostru</i> club. L’home que, el dia abans
d’un partit important, ja tenia la trompeta del Barça a sota la tele del Casal
Municipal. Ma mare feia broma, quan de petit rebatejava l’Alfredo de Ca la
Perança com l’Alfredo del Barça. Deia que hi havia molts altres Alfredos que
també eren del Barça. Però, per a mi, era tan obvi que l’Alfredo era del Barça,
que cap nom podia escaure-li millor. Per a mi és tan obvi que l’Alfredo sempre
serà del Barça, que el més just és recordar-lo en blau i grana. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGXesZu7H4ERL8DGVMF6D8wHtaGOY3aCtcAAtFl9VAlzTVi-wLP7I6vpo63iZzvtPbn_8jkA7UQW7wSC3UIAoDLGVGANBi4p9UQITOn7hOfXaYkrv8F9xskbXiAeYOMROSFcAjvVHsV-Sh/s1600/DSC04513.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGXesZu7H4ERL8DGVMF6D8wHtaGOY3aCtcAAtFl9VAlzTVi-wLP7I6vpo63iZzvtPbn_8jkA7UQW7wSC3UIAoDLGVGANBi4p9UQITOn7hOfXaYkrv8F9xskbXiAeYOMROSFcAjvVHsV-Sh/s200/DSC04513.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Tornem a la feina. Fem
molts olivers i poques olives. Corre un aire fluix, no fa gens de fred. Quasi
dóna bo, collir a l’Espartova. I això que les he passades magres, en aquest
tros! </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US;">Els dies més freds, durs i desmoralitzadors del collir
olives els he passat aquí. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">No els voldria pas reviure, ja m’està bé aquesta tarda, però
els jutjo necessaris. Perquè és gràcies a passar-les canutes, a humiliar-me
davant la natura, a lluitar contra les sacsades del temps, que he après a
valorar quant costa collir un sac d’olives. Gràcies a l’Espartova sé que per
aconseguir una mica s’ha de fer molt, que si tots fem colla sempre anirem
envant, que si no defallim tard o d’hora farem l’últim oliver.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNndBTg1lW08syh6QclF7R8ZVwk_PTbTyq7ZtT85TQIdL4l8Ep3UrfNCmITx3jdz7OIO9J9uP3PqiSgz33sx6iWT8vhp5qoNMVORHhCI-zatIyBzEP334yhb0BpqyNd5OjwzGUdTccyw53/s1600/DSC04518.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNndBTg1lW08syh6QclF7R8ZVwk_PTbTyq7ZtT85TQIdL4l8Ep3UrfNCmITx3jdz7OIO9J9uP3PqiSgz33sx6iWT8vhp5qoNMVORHhCI-zatIyBzEP334yhb0BpqyNd5OjwzGUdTccyw53/s200/DSC04518.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Hem acabat el tros i la campanya d’enguany. Tinc una sensació de
plenitud, de satisfacció per la feina ben feta. Compto quantes olives hem fet.
Sis remitjons de sac, en total. Això<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no
alça un castell, però aguanta una casa.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-70177651713737865042013-12-04T00:00:00.000-08:002013-12-04T00:00:14.060-08:00Dissabte, 4 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoOym1Eo7bQn2N_NGlspBw5rRJPImIlvsGxiTnxLD2uF1vNGQQgV_FbBN29H-sk2WNpP8hbKvLwfXzJWhdQNRWvX2tlLoqHiL4VUSsKOjWHY7toXOoCxSU9kggj4fKZy7ybszoKvHFob6M/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoOym1Eo7bQn2N_NGlspBw5rRJPImIlvsGxiTnxLD2uF1vNGQQgV_FbBN29H-sk2WNpP8hbKvLwfXzJWhdQNRWvX2tlLoqHiL4VUSsKOjWHY7toXOoCxSU9kggj4fKZy7ybszoKvHFob6M/s200/images.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Entro a la Fatarella. El
termòmetre del cotxe marca un grau damunt zero. Passo entre el parament de la
Festa de l’Oli, que s’ha de fer demà, i aparco. Penso que la meva intuïció
bastarà per trobar la Fundació El Solà, però em torno a equivocar. Em perdo
pels sinuosos i empedrats carrers de la Fatarella, fins que he de preguntar a
un home que maniobra per entrar el tot terreny al garatge de casa. Arribo, amb
el nas fresquet, a la Fundació El Solà. Saludo el Ramon i la Marta, i els
pregunto si ja pensen en portar descendència al món. Saludo l’Ester, poetessa
d’aquest poble; el Josep i l’Àlex, de l’Associació Lo Riu; el Rafel,
bibliotecari de la Fatarella, i l’omnipresent Josep Moragrega, que avui també
em presenta el llibre.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqB9tK4bUyiP53KIekgJdRLpwLgoqzGveQg8vv9RQM89rtuNU20II1btLCMcaRhFPplDnvl0hRJhC2ZLarrJ_03xYYIXSWju-Gv8dolZRKsItHY0Iq5HnzGg1fiHqSJVI352dCnpAsRbR2/s1600/DSC04429.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqB9tK4bUyiP53KIekgJdRLpwLgoqzGveQg8vv9RQM89rtuNU20II1btLCMcaRhFPplDnvl0hRJhC2ZLarrJ_03xYYIXSWju-Gv8dolZRKsItHY0Iq5HnzGg1fiHqSJVI352dCnpAsRbR2/s200/DSC04429.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">La d’avui tanca la
campanya de presentacions d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Esmorzars de
l’Ebre</i>. Jesús, Paüls, Flix, Lleida, Tortosa, Santa Bàrbara, Móra d’Ebre,
Vall-de-roures, Amposta, Deltebre i Reus han estat les anteriors parades del
meu viatge llibresc. Quan demà, a l’Espartova, ma mare em pregunti com s’ha
rebut aquest llibre a les Terres de l’Ebre, li contestaré que no hauria pogut
somiar millor acollida. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US;">Els estic molt agraït,
als ebrencs. I els dec molt.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzXA0sHgUFjiwhtm3r94ga_QmUSpQBukxaSEQ88Np11fBhVbe4u9ZI7AHxNqqAtim_OezsGMg43BuritSYV-9Saj3KhAi_ef3u9-XUCzS2o6DkDgiP7XbrF0hasvLsxY_2Yig3DbzFJvpm/s1600/DSC04437.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzXA0sHgUFjiwhtm3r94ga_QmUSpQBukxaSEQ88Np11fBhVbe4u9ZI7AHxNqqAtim_OezsGMg43BuritSYV-9Saj3KhAi_ef3u9-XUCzS2o6DkDgiP7XbrF0hasvLsxY_2Yig3DbzFJvpm/s200/DSC04437.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">A la presentació,
comencem parlant de gastronomia i literatura i acabem parlant de preservació
del patrimoni històric i parcs eòlics. Quan arriba el moment de signar
exemplars, se’m presenta la Conxita de Batea. Ja m’havia semblat identificar-la
abans, però no he gosat dir-li res. Amb la Conxita ens coneixem pel Facebook.
La Conxita em presenta sa filla Míryam, de disset anys. A la Míryam li agrada
molt escriure. Li aconsello que continuï escrivint i que llegeixi molt. De la
mateixa manera que em van aconsellar, en el seu dia, que no deixés d’escriure i
que llegís tant com pogués, ara sóc jo qui ha de passar el testimoni a gent com
la Míryam. Hi estic obligat.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnAVk3CqqQ9Y2o0MVCtIgKEbP3MmpC1kqbWDofx3eN98ISYbP-xjgdD47njyT8XtO-lbkBVx1xvQvM8qLYU2gr01wQWwtKqKJAn1t6651L29NhM24pYrjoXMfQ6bQPVa7PNZtG4zt7g5U/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnAVk3CqqQ9Y2o0MVCtIgKEbP3MmpC1kqbWDofx3eN98ISYbP-xjgdD47njyT8XtO-lbkBVx1xvQvM8qLYU2gr01wQWwtKqKJAn1t6651L29NhM24pYrjoXMfQ6bQPVa7PNZtG4zt7g5U/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">M’acomiado dels amics de la Fatarella. Com que no puc passar entre el
parament de la Festa de l’Oli, perquè és contra direcció, vaig a voltar per
darrera el Casal. No sé com, però faig cap a la Casa Ecològica. La feina és
meva per girar el cotxe, perquè m’he entaforat en un camí estret, costerut i és
negra nit. No m’hi capfico. Això meu és defecte de fabricació.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-5705620107545230802013-12-03T00:00:00.000-08:002013-12-03T00:00:03.871-08:00Divendres, 3 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXfQIwEGppm4dkE6R-_8cxI-YcjTGxhOHbPC2yz7ceANFxGMqHZ4mgcuNY_29DGGDKNHHSpiecRn3A_-bNaWWkFWlGoNG9tjw-wrf_IPKSq7HtB1EIXrXHo1YfG7S22uiTGhRpQY5Eqntz/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXfQIwEGppm4dkE6R-_8cxI-YcjTGxhOHbPC2yz7ceANFxGMqHZ4mgcuNY_29DGGDKNHHSpiecRn3A_-bNaWWkFWlGoNG9tjw-wrf_IPKSq7HtB1EIXrXHo1YfG7S22uiTGhRpQY5Eqntz/s320/%C3%ADndice.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Avui hi ha vaga de
controladors aeris. A les portes d’un cap de setmana més llarg que de costum
–els dies 6 i 8 són festa, i la gent aprofita per marxar de vacances-, els
aeroports espanyols estan plens d’avions que no s’envolen i de passatgers que
no s’hi poden moure. L’escàndol i la indignació són majúsculs, i les cadenes de
televisió atorguen àmplia cobertura a la crisi aeroportuària. S’agraeix, que
les televisions prestin aquest servei públic, sobretot en uns temps en què
prima l’espectacle fàcil i merdós, però té un parell d’inconvenients. El
primer: si t’estàs mirant una estona qualsevol programa que tracta la vaga dels
controladors, sembla que et trobis en un bucle. Les imatges i les informacions
es repeteixen, una vegada i una altra, i els locutors, que allarguen les frases
i les paraules tant com poden, no aporten gairebé res de nou. I el segon: que
sembla l’excusa perfecta per no haver de buscar més notícies. Com que la
mongetera de la informació ens ha crescut aquí, al costat de casa, collim-la,
que hi ha fato! I la resta de les notícies, per als postres.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">És molt discutible, atorgar aquest tracte preferencial a la vaga dels
controladors. Pot afectar molts viatjants, i ocasionar seriosos perjudicis
econòmics, però… Realment és tan important? Realment interessa tant
l’audiència? A un país ensorrat en una crisi econòmica còsmica, amb milions i
milions de persones que no treballen, que no poden permetre’s anar de vacances,
que en segons quins casos ni moure’s del poble o la ciutat poden, realment li
treu la son que hi hagi qui no pot pujar a l’avió?</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-22355561399186517022013-12-02T00:00:00.000-08:002013-12-02T00:00:02.527-08:00Dijous, 2 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSVGufsxLVJ4L2TGE_m_9LZPXGl98v509hZmcnetN7J-8nq7X8mGYD75LotTCM2y2O_a_V_-44C8exrlhEoXfcLDymT_qpdR4eMhE_TWXlOvmqJobzAQUVJUk48S7uAFb2GiaKa4Chupy_/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSVGufsxLVJ4L2TGE_m_9LZPXGl98v509hZmcnetN7J-8nq7X8mGYD75LotTCM2y2O_a_V_-44C8exrlhEoXfcLDymT_qpdR4eMhE_TWXlOvmqJobzAQUVJUk48S7uAFb2GiaKa4Chupy_/s200/images.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Miro <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les portes de la nuit</i>, de Marcel Carné.
Grandíssima pel·lícula. Em sorprèn la facilitat, l’espontaneïtat amb què
s’entrecreuen els personatges d’aquesta obra coral. La fotografia és suggerent,
poètica. Els personatges estan molt ben tallats, tots són diferents entre si.
Però n’hi ha un que emergeix sobre la resta: el rodamón que va predint el futur
a tots els personatges amb qui es va trobant una freda nit d’hivern a París. El
rodamón, a qui dóna vida l’actor Jean Vilar, té un rostre enigmàtic, el qual
transmet la tensió, la intriga, el dessassossec i la inquietud necessàries per
arribar al final de la pel·lícula i comprovar si són certes totes les profecies
que vaticina.</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Les Portes de la nuit</span></i><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> és, també, una pel·lícula molt ben escrita. Jo em quedo amb les
paraules que adreça Jean Vilar a un joveníssim Yves Montand, que es podrien
traduir així: “Tot és una cadena. No té res d’extraordinari. O, millor dit, sí:
hi ha coses que són extraordinàries, però l’home s’hi acostuma fàcilment. Per
exemple, allà hi ha el sol. Per a l’home ja és quelcom natural, ja ni
l’impressiona. Tanmateix, l’astora veure un vedell amb dos caps; això
l’inquieta. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per tant, cal que tots els dies neixin vedells amb
un sol cap, com vostè i com jo. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Tot és
estrany, i inexplicable, si reflexionem”. Un deu per al guió de Jacques
Prévert.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-86189215469891149872013-12-01T00:00:00.000-08:002013-12-01T00:00:01.419-08:00Dimecres, 1 de desembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWlqxxe9FBw2yqwBgUZL5Bh9BbLmgU9_46sP50M4bhDL6vNx9ox9Yn-k3eF906TeePUi_M5Qz1F9U7LlFLDr7cirf5fuuKaYUzM17rlMMEWZWJLLUtCKgmHQsFtfnJSzicnmdB2rJBldq/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWlqxxe9FBw2yqwBgUZL5Bh9BbLmgU9_46sP50M4bhDL6vNx9ox9Yn-k3eF906TeePUi_M5Qz1F9U7LlFLDr7cirf5fuuKaYUzM17rlMMEWZWJLLUtCKgmHQsFtfnJSzicnmdB2rJBldq/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="128" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">La major filtració de
documents secrets de la història. Així anomenava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País</i>, diumenge passat, l’esbombament dut a terme per
l’organització Wikileaks en col·laboració amb diversos diaris americans i
europeus –entre ells el rotatiu espanyol-, del contingut de més d’un quart de
milió de missatges del Departament d’Estat dels Estats Units. Sortien a la llum
informacions que debilitaven la política exterior nord-americana i que podien
incomodar mandataris de mig món.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSkKSC2nkDiSqfMW05p541_QHfUYVfwOr5K3Ed8uLamf91YzVk_TKASgZlMnsg9tEUVKwRGkfZKxQrstkdrY2Dir8uXrXgms042hPetbam496i_ICi4MtSBCGf0_z7ggXHdhP8KCV61LR/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSkKSC2nkDiSqfMW05p541_QHfUYVfwOr5K3Ed8uLamf91YzVk_TKASgZlMnsg9tEUVKwRGkfZKxQrstkdrY2Dir8uXrXgms042hPetbam496i_ICi4MtSBCGf0_z7ggXHdhP8KCV61LR/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Avui, llegeixo a la web
d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País</i> l’enèsima entrega de les
informacions de Wikileaks. La d’avui és especialment feridora: parla de les
gestions del govern Bush amb el govern Zapatero per tancar la investigació
judicial que a Espanya s’estava duent a terme per la mort del càmera de
televisió José Couso. Recordeu José Couso? Estava prenent imatges des d’una
terrassa de l’Hotel Palestine<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9068154887212851959#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[1]</span></span></a>
de Bagdad, el 2003, quan un tanc de l’exèrcit dels Estats Units va disparar un
projectil al pis de sobre. Doncs bé, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
País</i> publica que l’ambaixador nord-americà a Espanya, Eduardo Aguirre, va
enviar un telegrama confidencial a finals de 2005 on afirmava: “Els ministres
espanyols estan treballant perquè no prosperin les ordres de detenció
internacional”, en referència als tres militars identificats com a responsables
d’haver disparat contra l’Hotel Palestine. Aquests ministres, segons <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País</i>, eren Juan Fernando López
Aguilar, de Justícia, Miguel Ángel Moratinos, d’Afers Exteriors, i María Teresa
Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgnfNEVuujYkNESTKjDj51IY00HSdufVsMOTgoZi2gPMBkOIAAL0_NZbVCfyuFrY2D6rh-vHtUtguAI9-b5nrUIksCH-tSYtAYm_KFyqQwAMnOtOo6Jm4iUOAuVuyD_jw8k3SOqiyiXXo/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDgnfNEVuujYkNESTKjDj51IY00HSdufVsMOTgoZi2gPMBkOIAAL0_NZbVCfyuFrY2D6rh-vHtUtguAI9-b5nrUIksCH-tSYtAYm_KFyqQwAMnOtOo6Jm4iUOAuVuyD_jw8k3SOqiyiXXo/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="163" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Tres preguntes al respecte. La primera: perquè els Estats Units, els
amos del món, tenen por d’un procés judicial que es du a terme en un país tan
insignificant com Espanya? La segona: com es compagina la progressia i el bon
rotllo del govern espanyol amb la hipocresia de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realpolitik</i>? I la tercera: què hi dirà, a tot això, la ministra
d’Exteriors Trinidad Jiménez?</span>
</div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9068154887212851959#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[1]</span></span></a> Hotel on
s’allotjaven els periodistes que cobrien la invasió nord-americana de l’Iraq.</div>
</div>
</div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-45246796120533489652013-11-30T00:00:00.000-08:002013-11-30T00:00:01.179-08:00Dimarts, 30 de novembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOD-5voYAPqC-uOWctrzDH2evNe9B4iI-tbJnAh_SkCtV4Z2mDhi1k7ztZm490MWNOIuEwUzebdad4H-_AH141sWfik2cf-FDx_feOpkWuI9vHm1yzRt_RoQ5ZCsj16fBCkUyjPH57gOHG/s1600/DSC04391.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOD-5voYAPqC-uOWctrzDH2evNe9B4iI-tbJnAh_SkCtV4Z2mDhi1k7ztZm490MWNOIuEwUzebdad4H-_AH141sWfik2cf-FDx_feOpkWuI9vHm1yzRt_RoQ5ZCsj16fBCkUyjPH57gOHG/s200/DSC04391.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Avui, per fi, han sortit
les llistes que m’assignen –provisionalment- plaça a l’Escola Rubió i Ors de
Reus, a tocar de casa meva. He hagut d’esperar un any des que es va convocar el
concurs de trasllats, i segons sembla hauré d’esperar fins el proper febrer per
prendre possessió de la plaça. Segons sembla, perquè realment no començaré fins
l’u d’abril. Com diria ma mare: “Les coses de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">palàssio</i> van amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">aspàssio</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">No fa un any que espero
canviar de feina, fa més temps. Molt més temps. Va ser quan vaig adonar-me que
ni aquesta feina estava feta per a mi, ni jo estava fet per a aquesta feina. Va
ser quan vaig decidir que no volia barallar-me cada dia; ni que em faltessin al
respecte cada dia; ni que em diguessin tantes mentides cada dia; ni veure tanta
misèria cada dia, ni veure com tot s’enfonsava, a poc a poc, sense remei, cada
dia dia una mica més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">En tot aquest temps, he
tingut la sensació que em trobava, manllevant una expressió del mestre Espinàs,
en “temps afegit”. En un llibre que es titula, precisament, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Temps afegit</i>, Josep Maria Espinàs escriu
que acaba de complir setanta-quatre anys, que acaba de completar el temps
reglamentari de la seva vida –es veu que, quan era jove, va llegir en algun
lloc que l’esperança de vida per als homes era de setanta-tres anys. I afirma:
“Com en un partit de futbol, l’àrbitre m’ha concedit l’anomenat temps afegit”.
Jo no he completat el temps reglamentari de la meva vida, crec que me’n queda
molt per jugar, però sí que penso que aquí, a l’otegé, ja he viscut tot el que
havia de viure. I no hi vull romandre més temps del necessari. Vull tranquil·litat,
passar pàgina. Potser sóc massa dur, potser un tiquis-miquis. O potser un
covard. És possible que totes tres coses alhora –coses més estranyes s’han
vist.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’Araceli afirma que, tot i les ganes de marxar, quan no hi sigui, els
trobaré a faltar. “A tu més que a d’altres”, responc. La Gemma, contrariada i
resignada, pregunta: “Estàs content?” Amb un bocí de somriure, contesto:
“Molt”.</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-33001373194515916062013-11-29T04:48:00.002-08:002013-11-29T04:48:51.904-08:00Dilluns, 29 de novembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XqyBgJABuZe8-Tn5fUs65C_ycjU9EdRtlEQCrvD8V2fmYh-70la3MN8LTPJlgT4JAI9IjdgUpZKP7F7aYKCM2EdKsAjEeSZ4Uv4npRwUux73o5GQQFBAs25gXT1HPITsU_WLgaL4xDsk/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XqyBgJABuZe8-Tn5fUs65C_ycjU9EdRtlEQCrvD8V2fmYh-70la3MN8LTPJlgT4JAI9IjdgUpZKP7F7aYKCM2EdKsAjEeSZ4Uv4npRwUux73o5GQQFBAs25gXT1HPITsU_WLgaL4xDsk/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Sóc barcelonista.
Barcelonista malalt. Quan veig el Barça a la tele, em poso nerviós. Pateixo. I
quan els títols s’estan a punt de decidir, és molt pitjor. M’ho invento tot per
no veure el partit. La tarda que el Barça guanyava la lliga de Tenerife<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9068154887212851959#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[1]</span></span></a>,
no recordo si la primera o la segona, me’n vaig anar a passeig fins a les
Serres Pilans –terme de Sarroca. La final de la Copa del Rei contra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’Atlètic de Madrid, vaig conduir des de
Cerdanyola fins a un descampat de l’Autònoma, davant la Facultat de Magisteri,
on vaig parar a pensar. I fa un any i mig, a Reus, durant la tornada de la
semifinal de la Champions League contra el Chelsea, no se’m va acudir res
millor que mirar uns quants capítols de l’Escurçó Negre a l’ordinador. Amb el
volum fins dalt i auriculars. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxbUWbcASXzJRuEndPhzkl83R-0ljSpDZR1AQM-zxLPVepsOrRG_GwZXHYaGxc2ugnOlskyRBqtOCOD9aNeOsoQ0OpKZwNd-rHNHfUnJBtEHHfF-NlybSJhobcYU4XvVZQvb-qyE5u9Z25/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxbUWbcASXzJRuEndPhzkl83R-0ljSpDZR1AQM-zxLPVepsOrRG_GwZXHYaGxc2ugnOlskyRBqtOCOD9aNeOsoQ0OpKZwNd-rHNHfUnJBtEHHfF-NlybSJhobcYU4XvVZQvb-qyE5u9Z25/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Avui el
Barça i el Madrid juguen al Camp Nou. Tinc l’excusa perfecta per no veure’ls:
el partit és de pagament. I no penso baixar al bar. Per tant, em dutxo, m’assec
al llit –dos coixins a l’esquena- i llegeixo <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El soroll i la fúria</i>, de William Faulkner. És el llibre ideal per
quan no estic concentrat: tampoc no em perdo res.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN62DeL1GnF-V67tLrCEA2FJmn3H3B8Qv_JkAIZbqAIk8vJ2wcjKeNNWd5hrEkYEmu1vb4ceMmDlWFHhyphenhyphenIb7yuB0ZYP689YlcotGLu_mP1pQvtk7jUSL1QZGI1QMQUa79G2RY7NAUVp_tb/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN62DeL1GnF-V67tLrCEA2FJmn3H3B8Qv_JkAIZbqAIk8vJ2wcjKeNNWd5hrEkYEmu1vb4ceMmDlWFHhyphenhyphenIb7yuB0ZYP689YlcotGLu_mP1pQvtk7jUSL1QZGI1QMQUa79G2RY7NAUVp_tb/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Comença el
partit. Al cap de pocs minuts, cridòria general. Petards. Qui ha marcat? Engego
la ràdio i Joaquim Maria Puyal narra que anem un a zero, que ha marcat Xavi.
Uns minuts més i un altre gol. “Viva Mourinho!”, crida un veí del carrer. Ja
està, ja han empatat… Connecto la ràdio i no, Pedro ha marcat el segon per al
Barça. Mitja part. Engego l’ordinador i per internet m’assabento que Cristiano
Ronaldo ha empentat Guardiola perquè aquest últim no li tornava la pilota. Un
altre -Cristiano, no pas Guardiola- que és caricatura de si mateix. Torno a
damunt del llit i obro el llibre. Comença la segona part. El tercer i el quart
gol, obra de Villa, pugen del pis de baix. Ara sí. Ara sí que m’aixeco a sopar.
Em preparo una truita a la francesa mentre escolto el Puyal. </span><span lang="EN-US" style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US;">Poso la TV3 i apareixen Xavier Valls, Bernat Soler i
Àngel “Pichi” Alonso. </span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Són al Camp Nou, però donen l’esquena al terreny de joc. El públic
crida perquè el Barça és a punt de fer el cinquè. Els tres locutors es giren i
gol de Jeffren. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj3MbaWmjOaweZ_ZO71kU4wfBZjah475ZsLBOcSTZyk8XuKttfkLfCAhIeDV_IdJxHaYFXlcdfLYleJiVS_7Zvdr0QuKyyXPHtIO7YQ8mgAeWIzZLWnCMx9_hKD6hDbDc5PKSHIdcubQYz/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj3MbaWmjOaweZ_ZO71kU4wfBZjah475ZsLBOcSTZyk8XuKttfkLfCAhIeDV_IdJxHaYFXlcdfLYleJiVS_7Zvdr0QuKyyXPHtIO7YQ8mgAeWIzZLWnCMx9_hKD6hDbDc5PKSHIdcubQYz/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Entrada molt
lletja de Sergio Ramos a Messi, que li costa la vermella directa, tangana
general i empenta del mateix Ramos a Puyol, a qui fa caure com un sac.
Lamentable. Jugadors com Sergio Ramos encarnen tot el que no voldria mai per al
meu país. Acaba el partit.</span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFRW192hKLzfGLBzGXgqPEDODRofAf6AS76Txs9nnGU7vKfhJZLR8nIy0F6m4tZFGKsuvrlflnAgkJkp5pru2_bqsIeOTgI-lrKCGwMbrZVchw8jIU880f-jjPPG91sMsy45dLFeS0R4RJ/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFRW192hKLzfGLBzGXgqPEDODRofAf6AS76Txs9nnGU7vKfhJZLR8nIy0F6m4tZFGKsuvrlflnAgkJkp5pru2_bqsIeOTgI-lrKCGwMbrZVchw8jIU880f-jjPPG91sMsy45dLFeS0R4RJ/s200/images.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Suposo que en els propers dies, mesos o anys veuré
aquest partit sencer. I, tot i així, encara patiré. Perquè sóc barcelonista.
Barcelonista malalt.</span>
</div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9068154887212851959#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[1]</span></span></a>
El Barça va guanyar la lliga, dos anys seguits, perquè el Tenerife va derrotar
al seu estadi el Reial Madrid. </div>
</div>
</div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9068154887212851959.post-6916405357032932012013-11-28T00:00:00.000-08:002013-11-28T00:00:01.182-08:00Diumenge, 28 de novembre de 2010<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmsiaYjMVlZ9q8SFZRyZT4yxe0RyeR3JfzTdT4bIvNGMgiGjkdk_5PLVdupqrxApk13wZJL7ejd895AAsrY637ZmxpKbgnygdVgngp1YQ1bw19YCQ1Z5Ys4xTMmrG-sQUgQRE8jMGt-Wz9/s1600/DSC04392.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmsiaYjMVlZ9q8SFZRyZT4yxe0RyeR3JfzTdT4bIvNGMgiGjkdk_5PLVdupqrxApk13wZJL7ejd895AAsrY637ZmxpKbgnygdVgngp1YQ1bw19YCQ1Z5Ys4xTMmrG-sQUgQRE8jMGt-Wz9/s200/DSC04392.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Abans de marxar a
Sarroca, anem a votar a l’Escola Rubió i Ors de Reus. Hi ha més votants que no
em pensava. I molts interventors convergents. Molts. És una demostració de
força, sens dubte. Per ventura és el preludi d’una gran victòria? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifCttH64H-0lQ-LywYek0IazttJhxipsyJQjLnNmjz3aIwJkrzmJ5e3yYB9HYooSuMaoo5eAOIFLp9_giRqX16sgA0i1dhMpMa9UVowDa7iV92BmdqNkS-wAVN12SgdxqPld5puflr8H9b/s1600/DSC04402.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifCttH64H-0lQ-LywYek0IazttJhxipsyJQjLnNmjz3aIwJkrzmJ5e3yYB9HYooSuMaoo5eAOIFLp9_giRqX16sgA0i1dhMpMa9UVowDa7iV92BmdqNkS-wAVN12SgdxqPld5puflr8H9b/s200/DSC04402.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Donem una sorpresa als
pares, que cullen olives al tros de la Creu. En principi, només m’esperaven a
mi, però ens hem presentat la Maria Alba, la Joana, l’Aina, mon nebot David i
jo. No només ho hem fet per alegrar el matí a mon pare i ma mare: volíem que
les xiquetes sabessin que és, anar al defora. Volíem que sabessin què és,
collir olives. Per això ens ha fet tanta gràcia quan la Joana i l’Aina,
abillades amb jaquetes dobles, capells i guants, han rascat l’oliver amb les
sarpetes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaYFrTZ9FZJc1aQysvjSED7y5v8GTNV5RGX9T2kBFrqwn7_35ttBToS3Tfn9E13ov_t5cN_PJxzWpYtUKOJ-xGp-RPOGBqRTXN6kpPZIGm4-y3dmDgFkqqp35qX28UQfknq-v9x8KWLDcD/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaYFrTZ9FZJc1aQysvjSED7y5v8GTNV5RGX9T2kBFrqwn7_35ttBToS3Tfn9E13ov_t5cN_PJxzWpYtUKOJ-xGp-RPOGBqRTXN6kpPZIGm4-y3dmDgFkqqp35qX28UQfknq-v9x8KWLDcD/s200/%C3%ADndice.jpeg" width="147" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Ensenyo als pares la
revista Descobrir. Hi ha dues fotos del dia que va venir el Jordi Bas: en una,
surten els caragols atacats per les flames, i a l’altra, l’estesa d’ametlles
marcones que hi havia a l’entrada de casa. Els confesso que no m’esperava que
triessin aquesta foto, i encara menys que la col·loquessin per obrir el meu
article “El menú de les Garrigues”. Ho considero, però, un encert: la foto, a
tota pàgina, de les ametlles, fa molt goig –el Jordi és bon fotògraf i mon
pare, bon pagès- i aquests fruits són els secs símbols per excel·lència de la
salvatge garriga.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJhhUdYRtSLxKdxM6SHA78HK2l__lJLFkeUCV69A3VICoPkexFN3KYTk6ns0ltb8C28SJ16B2JlPYU2OrO8lPAMVKnGId9mwNGLoP6h3AMVLveTdBuTwgCfTSA4fu4pQ7-r6p6i8WuJgi/s1600/DSC04412.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJhhUdYRtSLxKdxM6SHA78HK2l__lJLFkeUCV69A3VICoPkexFN3KYTk6ns0ltb8C28SJ16B2JlPYU2OrO8lPAMVKnGId9mwNGLoP6h3AMVLveTdBuTwgCfTSA4fu4pQ7-r6p6i8WuJgi/s200/DSC04412.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Dinem aviat. Al voltant
de la foguera, asseguts en caixes de fruita girades del revés, mengem carn
rostida, llonganissa a la brasa i tomates al caliu. L’oli nou –espès, verd,
picantet- amara les tomates i les llesques de pa torrat. Després de dinar, la
Maria Alba s’emporta la canalla a Sarroca. Fa fresca i hem de collir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8qxZ6ekTaRGnRUQmQipGXfkQkeLIjUFt6SoWJeP2DOsFtu4nI82EnOiAeDpu4zh3g4lQo-KXqG2YHRt3lxpLY3Vr7pwxWeOhce106bj0p93h3myjSE3GhYUCN1vn7ZZgKpqANEmtwsu3/s1600/DSC04404.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8qxZ6ekTaRGnRUQmQipGXfkQkeLIjUFt6SoWJeP2DOsFtu4nI82EnOiAeDpu4zh3g4lQo-KXqG2YHRt3lxpLY3Vr7pwxWeOhce106bj0p93h3myjSE3GhYUCN1vn7ZZgKpqANEmtwsu3/s200/DSC04404.JPG" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">La tarda no és gaire
bona. Bufa vent del nord i, quan els núvols tapen el sol, la fredor s’accentua.
He de substituir la gorra amb visera pel capell de llana, que em serveix per
tapar-me les orelles. Amb el pedruscall del tros falquem les cantonades de les
borrasses, perquè no les doblegui el vent. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US;">Collim
olivers i olivers, omplim sacs i sacs. En cap moment em trec la jaqueta. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">Quan el sol és a un o
dos dits de pondre’s, pleguem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt;">De tornada cap a Reus,
ens acompanya ma neboda Mònica. No poso música, perquè el cotxe és una olla de
grills. Les xiquetes repeteixen, una vegada i una altra, les joguines que els
han de portar els Reis. La Mònica es pixa de riure.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkJKGZZ9K0mOC9-6Sw1KULLMWrWCng1qbPQEoUeorKVcL73PAG3b9CiKWxjQO6o5oZCaknVmsY4A-wwOD4DHuodtT4uVbGV9B0Kn4y7lFwM1mLsah6EJh2WAfPxAZ2MrUnqZABiy_dws3L/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="109" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkJKGZZ9K0mOC9-6Sw1KULLMWrWCng1qbPQEoUeorKVcL73PAG3b9CiKWxjQO6o5oZCaknVmsY4A-wwOD4DHuodtT4uVbGV9B0Kn4y7lFwM1mLsah6EJh2WAfPxAZ2MrUnqZABiy_dws3L/s200/images.jpeg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Deixem la Mònica a davant del seu edifici i ens n’acomiadem. Entrem al
pis a escassos minuts per a les vuit del vespre, hora en què tanquen els
col·legis electorals i en què es fan públiques les enquestes realitzades a peu
d’urna. M’assec al sofà i engego la tele. A veure…</span></div>
Ignasi Revéshttp://www.blogger.com/profile/13830887847554691845noreply@blogger.com0